AR09017SF-ESCOLA TALLER SANT FELIU

09 017 ESCOLA TALLER. ST FELIU DE LL. 2009 1.120M2
School workshop competition

Omplir un buit

Ja fa temps que ens ho dèiem: som petits i necessitem ser grans. I clar, alguna cosa n’havíem de fer. I ara, finalment, ha arribat el moment de créixer. Tenim un edifici històric que ens agrada i volem conservar, i un jardí modernista que ens alegra els matins, les primaveres i les pluges de tardor, perquè cada estació té els seus encants, els seus misteris. Però hem de créixer, i molt.
El terreny, l’espai que tenim, és el és i, clar, ja diuen que d’on no n’hi ha no en raja. Però això no és un problema, perquè també diuen que els tresors són enterrats. Per aconseguir els metres que necessitem, totalment preciosos, ens posem a gratar per a fer-nos lloc cap avall. Com que no es agrada que ningú estigui sota terra, en comptes de fer un forat el que fem és un motllo, una forma que ocupa tot el terreny deixant tranquils allà on són l’edifici històric i el jardí modernista i reservant una franja tot al voltant que ja veuràs per a què és. Primer ens entretenim fent una peça buidada, com un negatiu d’un objecte que algú tingués la intenció de reproduir. Com que la Terra és un planeta rodonet, el motllo ens surt una mica així, rodonet. Després d’això el que fem és omplir aquest motllo, però en comptes de fer-ho amb una pasta que ho acabi ocupant tot, hi col·loquem unes peces regulars, uns rectangles, que farem servir per als tallers que necessitem. Gràcies a que tot balla una mica no ens sentim apretats, que corri l’aire. L’espai que ens queda sense tallers el deixem tal i com està i en fem patis als que podem sortir i per on ens entra la llum. De fet ens surt un pati amb dos caps i una cintura que comunicarà aquests tallers amb l’edifici històric i amb la resta del que ens cal. Perquè encara necessitem més espai, un menjador, unes cuines… Doncs llavors continuem amb el joc de portar peces i buscar-lis el seu motllo. I ara apareixen, com caigudes del cel, un grup de peces perfectes per al menjador, les cuines… però clar, el motllo ja el tenim ocupat. Ara el que fem és ajuntar aquestes peces en una de grossa que fa el seu propi motllo al sostre que es converteix en un terrat. Aquest terrat té una forma que li ve donada per les peces que el formen, les quals s’han anat girant al seu aire per a escollir la millor relació amb el context urbà que ens ha vingut donat.
D’aquesta manera hem aconseguit créixer primer fent un motllo que no omplint del tot i després deixant una peça suspesa sobre els patis que aporta un terrat. I per unificar-ho tot, la franja que hem reservat al voltant fa alhora de tanca i nou jardí, convertint tot el perímetre en un hort lineal que serà la façana unitària de les diferents peces i un tercer motllo que deixarà que les peces es moguin i relacionin entre elles amb total llibertat. I ens acaba sortint una forma una mica misteriosa que delimita peces regulars, com si haguéssim ajuntat el motllo d’un joc de nens amb les peces d’un altre joc i tothom hagi de buscar una ubicació diferent que en comptes de ser un problema és una aportació. Amb les seves diferències, els seus encants, els seus misteris.