The millenarianists


A. The name of your studio – EQUIP (TEAM) – says a lot about your work philosophy. How important are synergies between different professionals to you?
If you do not expand you do not progress. We are an EQUIP (team) of different professionals but we are not always the same ones, each project calls for the participation of a new professional. Things have to be shared out, and we need to know how to find the people we need at a given moment. Our philosophy is to let the person who knows best get on with it, and if that is not one of us, then we have to locate that person.

B. This is highly related to the fact that EQUIP divides its functions into an agency and a laboratory. How did you get the idea of creating a department for experimentation? Do they provide each other with feedback? Do they ever worry that many of the uncommissioned projects you create never find a sponsor?
The Laboratory and the Agency were created out of the desire to find a place in the world, from a situation of unease about our professional future, and after observing people’s unsatisfied needs. There are questions that are just there and have to be answered. Maybe the client that commissions you with asking them has not come along yet, but the situation is there. The Lab was born of this visionary tendency and propositional attitude, which works on needs that have been detected, regardless of whether we have been contracted to answer them.
For example, now the Lab is developing what we call SmartLiving or a way to build affordable but quality housing.

C. Are there limits to architecture? Are there architects with limits?
We do not see limits as a stable frontier. The development of a client’s needs through our proposals is what determines the point that one wants to reach or can reach, and this is always variable.

D. Companies in Spain have great or little capacity to invest in design and risk in general.
In this country, there is a certain tendency to think that 2+2 = 4 and people tend to act to make 2+2 equal 73. But it is neither one thing nor the other. We think that anything in which people participate require strategies with a great deal of flexibility and the ability to change pre-conceived ideas which are difficult to explain as a whole, and sometimes 2+2 = bright green. The lack of a risk-taking attitude is the result of a structural laziness in the way people in this country think, and of many deeply-rooted hang-ups. The idea of “let others do the inventing” still prevails.

E. And talking of risks taken on and overcome, in the beginning your Galactic Suite project sounded like a utopia, but it has come through. How did the idea of making a hotel in space come about? There is no aeronautics tradition in Spain, how did you go about finding a sponsor?
The idea came from the realisation of a basic fact: a lot of people are interested in going into space. From this point you have to find the people and resources and prepare the context to achieve your objective. Galactic Suite came from the Lab, based on technological innocence and a total lack of inhibition. Once we got started on it we had a twofold surprise. On the one hand we discovered that there were people that wanted to develop an aerospace industry in Catalonia and Spain. And secondly, we discovered that the technology to implement the project actually existed in the world. As of that moment, the world economic crisis made it more difficult to find an investor, but now it is up and running.
You start thinking about what you need, what people want and then you find a way to make it come true. The first stage is to stave off the criticism from people who say it is impossible, but who then go all quiet when someone says that it is feasible. If you keep on pushing it eventually happens.

F. How does it work? Six weeks of training for 3 days in space. How important is the experience factor in architecture?
You need physical and psychological preparation, then you have a unique experience, and the result has to be a person with another vision of our planet and its fragility. Realising the obvious sometimes calls for a major effort. When the tourists return they will have to help to communicate what they have discovered about themselves and the planet up there.
We work for people, and in any project, be it industrial design, jewellery or architecture, the main objective is to invite the user to do something, to participate, to act in order to make the product, the jewel or space their own. Our projects are increasingly more about proposing experiences that people can really have.

G. Tell us about the inside of this orbital hotel. What other space installations have you created?
Galactic Suite Design, a company that promotes aerospace experiences, was created from the orbital hotel. The idea is to be able to provide a recreational experience for people at any height, from the seabed to a future space trip to colonise Mars. Galactic Suite is part of this line, but there is also a suborbital balloon, an airship, a shelter in the Himalayas…

H. Aren’t you afraid that the success of the project in the media might detract from the rest of your projects?
You should never be afraid of anything! Projects aim to solve needs; they are not about achieving notoriety. However, there are some very ambitious projects that require a lot of notoriety to attract the greatest possible number of people to develop and fund them. This is why Galactic Suite needs a great deal of notoriety; it has to be popular. First of all because one of its objectives is to inform people about space, and secondly because it needs exposure to generate confidence among investors and possible industrial participants. Sometimes making noise is fundamental.

I. How does Xavier Claramunt picture the city of the future? Do you feel that you are a millenarianist, do you believe that we will eventually colonise the other planets?
Yes, we will eventually colonise planets. There are already projects on Mars, and Galactic Suite Design has also participated in some of them. And the fashion is back with us again, as is the need to land on the moon, which is the festive and popular part of leveraging the satellite as a scientific and technical test bench for the colonisation of space and the search for energy alternatives for Earth. Without forgetting the more intangible part of the thought of who we are as a species and the reason for our existence.
This movement also includes the Google Lunar X-Prize in which we participate as part of the Barcelona Moon Team.

J. Your study created controversy in 2007 with the catalogue of skyscrapers like the prefabricated houses of the United States. Is there a market for a proposal like this one in a world that is tending towards individualisation?
Yes, and particularly for that reason, for the need that people have to make their very own space. At the moment, we are developing what we call SmartLiving, a proposal for affordable and quality housing. The strategy consists of building a house with basic finishes that the user can decide to complete later. SmartLiving achieves an ultra-competitive price by eliminating middlemen because it is a company that integrates the design team, the builder and the funding all in a single company.

K. Why are EQUIP’s studios abroad installed in Hangzhou and China? One might think that countries like the latter are not particularly renowned for their creativity.
China is creative! It is true that they copy, but afterwards they learn and make proposals in a very short period of time. And they do not do so merely in the areas of design, they have a no-hang-ups attitude in all disciplines and this allows them to come up with surprising answers. We often do not like them, their dynamics tend to throw you, but they are creative! Do you remember when some ads showed Japanese people frenetically snapping away at a European product to copy it? Does anyone now think that the Japanese only copy?

L. I won’t ask you if EQUIP can work to different scales, because it is evident that it does, and very well at that. Have you ever thought about creating synergies not only with designers and architects, but also with other disciplines?
Galactic Suite has already had to source professionals from different disciplines. In fact, approaching a project without any prejudices usually calls for the participation of professionals from outside the sphere of architecture. And this is true for any sector. Architecture is a discipline of integration, increasingly more complex, that needs the person who knows what to do to do it. The professional who does everything, an attitude traditionally held by the architect, cannot provide the complex response needed now. There are some professionals who can integrate and lead a complex group, and that is definitely the architect we need.

M. As for industrial design, tell us one of the products that you are proud of.
The packaging for a jewellery company, DuchClaramunt. Rather than somewhere to keep the piece of jewellery, it is the preparation of the magic moment when a gift is made. It invites the user to draw out the moment the jewel is given to make it an experience that heightens expectation and makes the final moment an explosive one.

N. Who are your reference architects? Some people talk about synergy, name me someone from any area who has been a clear reference for you.
The truth is that there are a lot of people who do a great job. When I was younger I did have architects I looked up to, now I admire people who do things, who propose, regardless of discipline.

O. You got into the design world through jewellery. What influence has this had on your facet as an architect and product designer?
Material, inventiveness and immediacy: the speed with which a proposal becomes a constructed object is a source of pleasure. It is the pleasure of the craftsman who sees the product taking shape second by second, and at the end of the day he has something to feel proud of. It is both a basic and necessary pleasure.

P. You once said that products are instruments to answer people’s questions. Now that the concept of ”own universe” is being promoted, how do you know that you are answering the right questions?
Knowing how to ask the right question is what matters. In fact, there are many people capable of giving brilliant answers, but not all of them are capable of asking the question.

Q. Equip has a new way of conceiving ideas and work. Have you thought about creating your own school?
The best school is for anyone to copy you as they want, in ways they think will help them to progress and deliver the right answers. Creating your own school is like opening the gate to the cemetery. Transmission has to be based on offer, generosity, not on explanation. Self service!

R. You are a man of ideas. Give us a good tip to help creativity flow.
Get rid of your hang-ups and just do it!

S. Recommend a book, a restaurant, a film and a museum.
I do not read, I do not go to the cinema, I do not visit museums, but I do eat. My latest surprise was a winery where you can also dine, I like spaces that can be used for more than one activity and which let you make them your own. I think the place is called Monvinic.

Els mil·lenaristes


A. El nom del seu estudi EQUIP diu molt de la seva filosofia de treball. Com són d’important per a vostè les sinèrgies entre diferents professionals?
Si no sumes no avances. Som un EQUIP de diferents professionals però no som sempre els mateixos, cada projecte necessita de la participació d’un nou professional. S’ha de repartir joc i saber sumar a la gent que es necessita en cada moment. La nostra filosofia es deixar que el que en sàpiga faci, i si no som nosaltres els que en sabem més l’hem de trobar.

B. Això té molt a veure amb que EQUIP es divideixi en les seves funcions d’agència i de laboratori. Com se’ls hi va ocórrer crear un departament per a l’experimentació? Es retroalimenten ambdós? Els preocupa que molts dels seus projectes que creen sense ser encarregats no trobin mai promotors?
El Lab i l’Agència va sortir de la voluntat de trobar un lloc al món, d’una situació d’intranquil·litat sobre el futur professional i alhora de l’observació d’unes necessitats de la gent que ningú tractava. Hi ha preguntes que existeixen i que s’han de contestar. Potser encara no a aparegut els clients que t’encarreguin contestar-les, però la situació ja hi és.  D’aquesta tendència visionària i d’una actitud propositiva va néixer el Lab, que treballa en necessitats detectades independentment de que algú ens hagi contractat per donar-lis resposta.
Per exemple, ara el Lab està desenvolupant el que anomenem SmartLiving o la manera de construir habitatges assequibles però de qualitat.

C. Hi ha límits en arquitectura? Hi ha avui dia arquitectes de fronteres?
Els límits no els entenem com una frontera estable. El desenvolupament de les necessitats d’un client a través de les nostres propostes és el que marca el punt fins al que es pot o es vol arribar, i aquest estadi és sempre variable.

D. Les empreses de l’estat espanyol tenen molta o poca capacitat d’inversió en disseny i de risc en general.
En aquest país hi ha una certa tendència a pensar que 2+2 = 4 i s’acostuma a actuar per  aconseguir que 2+2 = 73. Però no és ni una cosa ni l’altre. Nosaltres pensem que en tot allò en el que hi participen persones es necessiten d’estratègies de molta cintura i difícils d’explicar com un tot, a vegades 2+2 = verd llimona. La manca d’una actitud arriscada es fruït d’una peresa estructural de la manera de pensar d’aquest país i una gran quantitat de complexos perfectament assentats. El ‘que inventen ellos’ segueix tenint una gran vigència.

E. I parlant de riscos assumits i superats. Al principi el seu projecte Galactic Suite sonava a utopia i ja s’ha materialitzat. Com va sorgir la idea de fer un hotel a l’espai? A l’estat espanyol no hi ha cap tradició aeronàutica, com va resultar la recerca de patrocinador?
La idea va sorgir de la constatació d’un fet bàsic: hi ha molta gent interessada a anar a l’espai. A partir d’aquí el més important es buscar les persones, els mitjans i preparar el context per a que l’objectiu que t’has marcat passi. Galactic Suite va néixer des del Lab pensant amb una gran innocència tecnològica i una absoluta falta de complexos. Una vegada posats a treballar hi va haver una sorpresa doble. Per un costat, descobrir que hi havia una voluntat de desenvolupar una indústria aeroespacial a Catalunya i Espanya. I segon, descobrir que al món existia la tecnologia per a fer possible el projecte. A partir d’aquí la cerca de l’inversor s’ha complicat per la situació econòmica mundial, però està en marxa.
Es comença pensant en el que es necessita, en el que la gent vol, i després es busca la manera de fer-ho realitat. El primer estadi es aguantar les crítiques dels que diuen que es impossible, que callen quan algú diu que sí, que efectivament és possible. Si insisteixes, acaba passant.

F. Quin és el seu funcionament? Sis setmanes d’entrenament per passar 3 dies a l’espai. Com és d’important el factor experiència en arquitectura?
Necessites una preparació física que també és psicològica, després tens l’experiència única, i el resultat hauria de ser una persona que té una altra visió sobre el nostre planeta i la seva fragilitat. Adonar-se de l’evident a vegades requereix d’un gran esforç. Quan tornin, els turistes, hauran d’ajudar a transmetre el que han descobert sobre ells i sobre el planeta allà dalt.
Treballem per a les persones, i en qualsevol projecte, ja sigui de disseny industrial, de joieria o d’arquitectura, l’objectiu principal es convidar a l’usuari a realitzar alguna activitat, a participar, a actuar per a fer-se seu el producte, la joia o l’espai. Cada vegada més els nostres projectes són la proposta d’una experiència possible per a la gent.

G. Parli’ns dels interiors d’aquest hotel orbital? Quines altres instal·lacions espacials han creat?
A partir de l’hotel orbital es va crear Galactic Suite Design, que és una companyia que promou experiències aeroespacials. La voluntat es aconseguir que a qualsevol alçada, des del fons del mar fins a un futur viatge de colonització a Mart, hi pugui existir una experiència lúdica per a les persones. Galactic Suite forma part d’aquesta línia, però també hi ha un globus suborbital, un dirigible, un refugi a l’Himàlaia…

H. No té por de que l’èxit mediàtic del projecte desllueixi la resta dels seus projectes?
No s’ha de tenir por de res! Els projectes busquen solucions a necessitats, no busquen notorietat. Però hi ha projectes de gran ambició que necessiten molta notorietat per atraure el major nombre de persones per a desenvolupar-lo i per a finançar-lo. D’aquí que Galactic Suite necessiti de molta notorietat, necessiti ser popular. Primer perquè és un dels seus objectius: comunicar l’espai a la gent, i segon perquè necessita ser conegut per a generar la confiança dels inversors i dels possibles participants industrials. A vegades fer soroll és fonamental.

I. Com somnia Xavier Claramunt la ciutat del futur? Se sent un mil·lenarista, creu que acabarem colonitzant la resta de planetes?
Sí, acabarem colonitzant planetes. Ja hi ha projectes sobre Mart, en algun dels quals Galactic Suite Design també ha participat. I tornem a tenir aquí la moda i la necessitat de trepitjar la superfície de la Lluna, que és la part festiva i popular d’aprofitar el satèl·lit com a banc de proves científiques i tècniques per a la colonització de l’espai i la recerca d’alternatives energètiques per a la Terra. Sense oblidar la part més intangible de la reflexió sobre el que som com a espècie i la raó de la nostra existència.
En aquest moviment també hi són presents mitjançant el Google Lunar X-Prize a on hi participem formant part del Barcelona Moon Team.

J. El seu estudi va aixecar polèmica cap al 2007 amb el catàleg de gratacels a l’estil de les vivendes prefabricades dels Estats Units. Té mercat una proposta com aquesta en un món que tendeix a la individualització?
Sí, i especialment per això, per la necessitat de la gent de fer-se un espai propi. En aquests moments estem desenvolupament el que anomenem SmartLiving, una proposta d’habitatge assequible i de qualitat. L’estratègia es construït una habitatge amb uns acabats bàsics que l’usuari pot decidir completar. SmartLiving aconsegueix un preu ultracompetitiu eliminant intermediaris gràcies a ser una empresa que integra equip de disseny, constructora i finançament en una única companyia.

K. Per què els estudis d’EQUIP a l’estranger estan instal·lats a Hangzhou i la Xina. Un pot pensar que països com aquest últim no destaquen precisament per la seva creativitat.
Xina és creativa! Es veritat que copien, però després aprenen i en un termini molt curt proposen. I això no ho fan només en àmbits del disseny, en qualsevol disciplina tenen una actitud molt desacomplexada que els possibilita donar respostes sorprenents. Moltes vegades no ens agraden, moltes vegades són desequilibrants per a les dinàmiques establertes, però són creatives! Recordeu quan alguns anuncis mostraven japonesos fotografiant frenèticament un producte europeu per a copiar-lo? Algú ara pensa que els japonesos només copien?

L. No li preguntaré si EQUIP pot treballar a diferents escales, perquè és evident que ho fa i molt bé. Ha pensat en crear sinèrgies no només amb dissenyadors i arquitectes, sinó amb altres disciplines?
Galactic Suite ja ha hagut de buscar professionals de disciplines diferents. De fet, un projecte afrontat sense prejudicis acostuma a demanar la participació de professionals fora de l’àmbit de l’arquitectura. I això per a qualsevol gremi. L’arquitectura és una disciplina d’integració, cada vegada més complexa, que necessita que el que sàpiga fer faci. El professional que ho sap fer tot, una actitud que tradicionalment ha tingut l’arquitecte, no pot donar la resposta complexa que ara es necessita. Existeix el professional que es capaç d’integrar i dirigir un grup complex, aquest sí és arquitecte que necessitem.

M. En quan al disseny industrial, esmenti’ns un dels productes dels que es sent orgullós.
El packaging per a una empresa de joieria, DuchClaramunt. Més que un lloc on desar la peça és la preparació del moment màgic en que un regal es dóna. Convida l’usuari a allargar el moment de l’entrega per a convertir-ho en una experiència que augmenta l’expectativa i converteix el moment final en una explosió.

N. Quins són els seus arquitectes de referència? Hi ha que parlen de sinergia, digui’m un personatge de qualsevol àmbit que hagi estat per a vostè una clara referència?
La veritat és que hi ha molta gent que ho fa bé. Quan era més jove sí que tenia arquitectes de referència, ara el que admiro es gent que fa coses, que proposa, vingui de la disciplina que vingui.

O. Es va introduir en el món del disseny a partir de la joieria. Com ha influït aquest àmbit en la seva faceta com arquitecte i dissenyador de producte?
El material, l’enginy i la immediatesa. La velocitat amb la que es passa d’una proposta a un objecte construït és una font de plaer. És el plaer de l’artesà, que va veient com el seu producte es va fent segon a segon, i al final del dia té alguna cosa de la que sentir-se orgullós. És un plaer tan bàsic com necessari.

P. Va dir un cop que els productes són instruments per donar resposta a les preguntes de la gent. Ara que es potencia el concepte de ‘univers propi’, com sap que està contestant a les preguntes adequades?
L’important és saber col·locar la pregunta adequada. De fet hi ha molta gent capaç de donar respostes brillants, però no tants són capaços de fer la pregunta.

Q. Equip té una nova manera de concebre les idees i el treball. Ha pensat en fer escola?
La millor escola és que cada un et copiï com vulgui, en allò que consideri que li va bé per a seguir avançant i donant respostes adequades. Crear una escola es obrir la porta del cementiri. La transmissió s’ha de realitzar des de l’oferiment, des de la generositat, i no des de l’explicació. Self service!

R. Vostè que és un home d’idees. Doni’ns un bon consell per fer fluir la creativitat.
No tingui complexes i actuï!

S. Recomani’ns un llibre, un restaurant, una pel·lícula i un museu.
No llegeixo, no vaig al cinema, no visito museus. Però menjo. L’últim que em va sorprendre és una bodega en la que també es pot menjar, m’agraden els espais que serveixen per a més d’una activitat i que et donen joc per a fer-te’ls teus. Em sembla que el lloc es diu Monvinic.

Los milenaristas


A. El nombre de su estudio ‘EQUIP’, dice mucho de su filosofía de trabajo. ¿Qué importancia tienen para ustedes las sinergias de trabajo entre diferentes profesionales?
Si no sumas no avanzas. Somos un ‘EQUIP’ de diferentes profesionales pero no somos siempre los mismos, cada proyecto requiere de la participación de un nuevo profesional. Se tienen que repartir juego y saber contar con la gente que se necesita en cada momento.  Nuestra filosofía consiste en dejar al que sepa que actué, y si nosotros, no lo sabemos, buscamos a la persona adecuada.

B. Tiene mucho que ver, entonces, con que EQUIP divida sus funciones entre agencia y laboratorio. ¿Cómo se les ocurrió crear un departamento para la experimentación? ¿Se retroalimentan entre sí? ¿Les preocupa que muchos de los proyectos que crean, sin encargo, no encuentren promotores?
El Lab y la Agencia nacen de la voluntad de encontrar un lugar en el mundo, de una situación de intranquilidad acerca del futuro profesional y a su vez de la observación de unas necesidades de la gente que nadie trataba. Hay preguntas y se tienen que contestar. Puede que todavía no hayan aparecido los clientes que te encarguen contestarlas, pero la situación existe. De esta tendencia visionaria y actitud propositiva nació el Lab, que trabaja sobre necesidades detectadas, independientemente de si nos han contratado para darles respuesta.
Por ejemplo, ahora el Lab está desarrollando lo que llamamos SamrtLiving, o la manera de construir viviendas asequibles y de calidad.

C. ¿Existen límites en arquitectura? ¿Existen hoy en día arquitectos de fronteras?
No entendemos los límites como una frontera estable. El desarrollo de las necesidades de un cliente a través de nuestras propuestas es lo que marca el punto hasta el cual se puede o se quiere llegar, y siempre varía.

D. Las empresas del estado español tienen mucha o poca capacidad de inversión en diseño y riesgo en general.
En este país hay una cierta tendencia en pensar que 2+2=4 y la costumbre de actúar para conseguir que 2+2=73. Pero no es una cosa ni la otra. Nosotros pensamos que cuando participan personas se necesitan estrategias flexibles, difíciles de explicar como un todo, a veces 2+2=verde limón. La falta de actitud arriesgada es fruto de una pereza estructural en la manera de pensar de este país y de una gran cantidad de complejos perfectamente asentados. Aquello de ‘que inventen los otros’ sigue teniendo mucha vigencia.

E. Y hablando de riesgos asumidos y superados. Al principio su proyecto Galactic Suite sonaba a utopía y ya se ha materializado. ¿Cómo surgió la idea de crear un hotel en el espacio? En el estado español, no hay tradición aeronáutica, ¿cómo fue la búsqueda de patrocinador?
La idea surgió de la constatación de un hecho básico: hay mucha gente interesada en ir al espacio. A partir de aquí, lo más importante es buscar las personas, los medios y preparar el contexto para que el objetivo que te has marcado suceda. Galactic Suite nació del Lab pensando con una gran inocencia tecnológica y una absoluta falta de complejos. Una vez empezamos a trabajar, tuvimos una doble sorpresa. Por un lado, descubrir que había una voluntad de desarrollar una industria aerospacial en Cataluña y España. Y segundo, descubrir que en el mundo ya existía la tecnología para hacer realidad el proyecto. A partir de aquí la búsqueda de inversores se complicó a causa de la situación económica mundial, pero está en marcha.
Se empieza pensando en lo que se necesita, en lo que quiere la gente y después se busca la manera de hacerlo realidad. El primer paso es aguantar las críticas de los que aseguran que es imposible, y callan cuando alguien dice que sí, que efectivamente es posible. Si insistes, acaba pasando.

F. ¿Cuál es su funcionamiento? Seis semanas de entrenamiento para pasar 3 días en el espacio. ¿Qué importancia tienen el factor experiencia en arquitectura?
Necesitas una preparación física, y también psicológica, luego tienes la experiencia única, y el resultado debería ser una persona con otra visión sobre nuestro planeta y su fragilidad. Darse cuenta de lo evidente a veces requiere un gran esfuerzo. Cuando regresen los turistas, tendrían que ayudar a transmitir lo que han descubierto sobre si mismos y sobre el planeta desde allí arriba.
Trabajamos para las personas, y en cualquier proyecto, bien sea de diseño industrial como de joyería o de arquitectura, el objetivo principal es incitar al usuario a realizar alguna actividad, a participar, a actuar para que haga suyo el producto, la joya o el espacio. Cada vez más nuestros proyectos son la propuesta de una posible experiencia para la gente.

G. Háblenos de los interiores de este hotel orbital ¿Qué otras instalaciones espaciales han creado?
A partir del hotel orbital nació Galactic Suite Design, una compañía que promueve experiencias aeroespaciales. La voluntad es conseguir que a cualquier altura, desde el fondo del mar hasta un futuro viaje colonizador a Marte, exista una experiencia lúdica para los usuarios. Galactic Suite forma parte de esta línea, así como un globo suborbital, un dirigible, un regufio en el Hymalaya.

H. ¿No teme que el éxito mediático de este proyecto le quite brillo a sus demás proyectos?
¡No hay que temer nada! Los proyectos buscan soluciones a necesidades, no buscan notoriedad. Pero hay proyectos ambiciosos que necesitan mucha notoriedad para atraer el mayor número posible de personas para poder desarrollarlos y financiarlos. De aquí que Galactic Suite necesite de mucha notoriedad, necesite ser popular. Primero porque es uno de sus objetivos: comunicar el espacio a la gente, y segundo, porque requiere ser conocido para generar la confianza de los inversores y de los posibles participantes industriales. A veces hacer ruido es fundamental.

I. ¿Como sueña Xavier Claramunt la ciudad del futuro? ¿Se siente un milenarista, cree que acabaremos colonizando el resto de los planetas?
Si, acabaremos colonizando planetas. Ya existen proyectos para Marte, en algunos de los cuales Galactic Suite también participa. Volvemos a tener la moda y la necesidad de pisar la Luna, que es la parte festiva y popular de sacar provecho a nuestro satélite como banco de pruebas científicas y técnicas para la colonización del espacio y la búsqueda de alternativas energéticas para la Tierra. Sin olvidar la parte más intangible de la reflexión sobre lo que somos como especie y la razón de nuestra existencia.
En esta corriente también estamos presentes a través del Google Lunar X-Prize en el cual participamos como miembros del Barcelona Moon Team.

J. Su estudio levantó polémica en el 2007 con su catálogo de rascacielos al estilo de las viviendas prefabricadas americanas. ¿Tiene mercado tal propuesta en un mundo donde se tiende a la individualización?
Si, y precisamente por ello, por la necesidad de la gente de tener un espacio propio. Actualmente, estamos desarrollando lo que llamamos SmartLiving, una propuesta de vivienda asequible y de calidad. La estrategia es construir una vivienda con acabados básicos que el usuario pueda decidir completar. SmartLiving consigue un precio ultra competitivo eliminando los intermediarios: es una empresa que integra equipo de diseño, constructora y financiación en una única compañía.

K. ¿Porqué los estudios de EQUIP en el extranjero están instalados en Hangzhou y en China? Uno puede pensar que países como estos no destacan precisamente por su creatividad.
¡China es creativa! Es cierto que copian, pero después aprenden y en un plazo muy corto, proponen. Y no sólo se da en los ámbitos del diseño, sino en cualquier disciplina, tienen una actitud muy desacomplejada que les permite dar respuestas sorprendentes. Muchas veces no nos gustan, muchas veces están desfasadas con respeto a las dinámicas establecidas ¡pero son creativas! ¿Recuerdan cuando algunos anuncios mostraban japoneses fotografiando frenéticamente un producto europeo para copiarlo? ¿Quién piensa ahora que los japoneses sólo copian?

L. No le preguntaré si EQUIP puede trabajar a diferentes escalas, porque es evidente que lo hace y muy bien. ¿Ha pensado en crear sinergias no sólo con diseñadores y arquitectos, sino también con otras disciplinas?
Galactic Suite ya ha tenido que buscar profesionales de otras disciplinas. De hecho, un proyecto sin perjuicios suele requerir la participación de profesionales fuera del ámbito de la arquitectura. Y esto pasa en cualquier gremio. La arquitectura es una disciplina de integración, cada vez más compleja, y necesita que el que sepa, actúe. El profesional que todo lo sabe, una actitud que tradicionalmente ha tenido el arquitecto, no puede dar la respuesta compleja que ahora se necesita. Existe el profesional que es capaz de integrar y dirigir un grupo complejo, éste sí es el arquitecto que necesitamos.

M. En cuanto al diseño industrial, digamos algunos de los productos de los cuales se sienta orgulloso.
El packaging para una empresa de joyería, DuchClaramunt. Más que un lugar donde guardar la pieza, es la preparación del momento mágico en el que se da el regalo. Invita el usuario a alargar el momento de la entrega para convertirlo en una experiencia que aumenta la expectativa y convierte el momento final en una explosión.

N. ¿Cuales son sus arquitectos de referencia? Dado que estamos hablando de sinergia, nómbreme un personaje de cualquier ámbito que haya sido para Vd. una clara referencia
La verdad es que hay mucha gente que lo hace muy bien. Cuando era más joven, si tenía arquitectos de referencia; ahora los que admiro son la gente que hace cosas, que propone, sea cual sea su disciplina.

O. Se inició en el mundo del diseño a partir de la joyería ¿Cómo influyó este ámbito en su faceta como arquitecto y diseñador de productos?
El material, el ingenio y la inmediatez. La velocidad con la que se pasa de una propuesta a un objeto construido es un placer. Es el placer del artesano, que ve como su producto coge forma, y al final del día, tiene algo que le enorgullece. Es un placer tan básico como necesario.

P. Dijo una vez que los productos son instrumentos para dar respuestas a las preguntas de las personas. Ahora que se potencia el concepto de ‘universo propio’, ¿cómo sabe que está constando las preguntas adecuadas?
Lo importante es saber plantear la pregunta adecuada. De hecho, mucha gente es capaz de dar respuestas brillantes, pero no son capaces de hacerse la pregunta.

Q. EQUIP tiene una nueva manera de concebir las ideas y el trabajo ¿Ha pensado en hacer escuela?
La mejor escuela es que cada uno te copie como quiera, en aquello que considere que le va mejor para seguir avanzando y dando respuesta adecuadas. Hacer escuela es abrir las puertas del cementerio. La transmisión se tiene que realizar desde el ofrecimiento, la generosidad, y no desde la explicación. ¡Self service!

R. Vd. es un hombre de ideas. Déme un buen consejo para hacer fluir la creatividad.
¡No tenga complejos y actúe!

S. Recomiéndenos un libro, un restaurante, una película y un museo.
No leo, no voy al cine, no visito museos. Pero como. Lo último que me sorprendió es una bodega donde también se puede comer, me gustan los espacios que sirven para más de una actividad y que dan pie a hacerlos tuyos. Creo recordar que el lugar se llama Monvinic.

Interview with Xavier Claramunt, founder of EQUIP


In 1990, Xavier Claramunt founded ADD+, a multidisciplinary company now called EQUIPxavierclaramunt. Its main lines of work are Architecture, Industrial Design, Jewellery and the more novel “Respostes” (“Answers” in Catalan). The latter seeks to answer questions from clients that wish to take on new challenges. During Renacer 07, Xavier Claramunt presented the project Galactic Suite, a hotel in space, underlining the need to reinvent the way we see things, approach people and act without any hang-ups and by offering proposals. This is all done from the LAB, the place where the unknown is prepared, a kind of “pre-season” where new ideas are planned. Any idea is valid, even mistakes are positive, as they accumulate experience.

How have the Sea Suite and Galactic Suite projects evolved? Have your goals been accomplished?
Both projects are up and running. Galactic SUITE is much more advanced. We have found part of the funding and are now building a pilot room. The Sea Suite is on stand by due to a legal problem. The inertia of Galactic Suite has spawned new projects such as galacticsuiteHIMALAYAS, the development of a hotel on the summit of the Himalaya mountain range, galacticsuiteNEARESPACE, which consists of the development of a reusable inflatable aircraft to initially house 6 passengers and one crew member at a height of 40 km, in the so-called “near-space” area, where passengers can observe deep space and a considerable curvature of the horizon, or galacticsuiteMOONrace whose mission is to land on the moon and travel 500 metres and send images and data of the Moon back to Earth.

Has the design of projects for the “luxury” sector been affected in this period of global crisis? Is the well-off client of today the same as yesterday?
Basically, things move more slowly. The luxury sector has changed very little.

Has the work done at LAB had to adapt to the crisis? How do they see the future at LAB?
The thing is that as there is less funding you can do fewer things. In our case everything slows down. But the LAB is still the cornerstone of research in our company, which is undoubtedly even more important in times of recession. They adapt proposals to the new situation and harder times, giving rise to new projects that reinvent our times and even lead us to rethink our profession.

What are your short- and medium-term goals? What decisions have been taken to tackle the crisis (cost reduction, expansion)?
We have gone for two very clear things. One is all-out internationalisation. Promoting our offices abroad, which is why we have opened branches in China, Dubai and Mexico. Our whole volume of work in architecture is in these countries. Internationalisation is a very good option for Spanish companies from our sector. There is enough talent in Spain, but the situation of wellbeing has led professionals to rule out opening new markets abroad. Secondly, diversification. Opening up new fronts in design with galacticsuiteDesign to offer conceptualisation and design services for the space industry, and in consultancy with Respostes to realise what you do best, draw quality from it and generate a product.

At this moment in time many clients will be asking questions. You have a section called “Respostes” (Answers). In general, what advice would you offer those who are concerned?
“EQUIP RESPOSTES” (Answers in Catalan) was conceived as an in-house tool, in the LAB, to realise what you do best, draw quality from it and generate a product. EQUIP RESPOSTES analyses the company, and together with it finds the question that has to be answered to find a solution. EQUIP RESPOSTES does not give answers, it encourages the actual company to generate them through in-house work with its own teams. EQUIP RESPOSTES gets the team members of the actual company to think about their dynamics, adding a critical distance that opens the eyes of the stakeholders and guides them towards a fresher and revamped vision. My advice boils down to two very simple things. One is to think about what we do best and make this question and its answer the driving force behind our company. And secondly, believe in yourself enough to nurture your self-esteem so that it will give you that energy, call it pride if you want, that will drive you on towards your goals.

Entrevista a Xavier Claramunt, fundador d’EQUIP


El 1990, Xavier Claramunt va fundar ADD+, una empresa multidisciplinar avui anomenada EQUIPxavierclaramunt. Principalment, les seves línies de treball són l’Arquitectura, el Disseny Industrial, la Joieria i la més nova, “Respostes”. Aquesta última tracta d’oferir respostes a les preguntes d’aquells clients que volen assumir nous reptes. Durant el Renacer 07, Xavier Claramunt va presentar el projecte Galactic Suite, un hotel a l’espai, on va emfatitzar la necessitat de reinventar-se en la forma de veure les coses, apropar-se a la gent i actuar sense complexes i de manera propositiva. Tot això des del LAB, lloc on es prepara allò que es desconeix, una espècie de “pretemporada” on es projecten noves idees. Tota idea és vàlida, inclús els errors seran positius i acumularan experiència.

Com han evolucionat els projectes de Sea Suite i Galactic Suite? S’han acomplert els seus objectius?
Els dos projectes estan en marxa. Galactic Suite està molt més avançat. Hem trobat part del finançament i estem construint una habitació pilot. El Sea Suite, per un problema legal, està en “stand by”. Amb la inèrcia de Galactic Suite han nascut nous projectes com galacticsuiteHIMALAYAS, el desenvolupament d’un hotel al cim de la cadena muntanyosa de l’Himàlaia, galacticsuiteNEARESPACE que consisteix en el desenvolupament d’una aeronau reutilitzable inflable per allotjar inicialment a 6 passatgers i un tripulant fins una alçada de vol de 40km, a la zona anomenada “near-space”, on els passatgers podran observar el fons de l’espai en negre i una considerable corbatura de l’horitzó, o galacticsuiteMOONrace que té com a missió allunitzar un robot en la superficie de la Lluna capaç de recòrrer 500 metres i enviar imatges i dades de la Lluna a la Terra.

S’ha vist afectat el disseny de projectes pel sector “luxe” en aquest període de crisis global? El client amb diners és el mateix d’ahir?
Bàsicament el que passa és que les coses van més lentament. El sector del luxe és un sector que ha canviat molt poc.

El treball realitzat al LAB ha patit la necessitat d’adaptació a la crisis? Com veuen el futur des del LAB?
El que passa és que com hi ha menys finançament, pots fer menys coses. En el nostre cas tot es ralentitza. Però el LAB continua sent la base d’investigació de la nostra companyia, que sens dubte encara és més important en èpoques de recessió. S’adapten les propostes a la nova situació i a les noves perspectives de dificultat, apareixent nous projectes que reinventen el moment i arriben fins la revisió de la nostra pròpia professió.

Quins són els seus objectius a curt i mig termini? Quines decisions han pres per fer front a la crisis (reducció de despeses, creixement)?
Nosaltres hem optat per dues coses molt clares. Una és la internacionalització de manera contundent. Potenciar les nostres oficines a l’exterior i per això hem obert oficines a Xina, Dubai i Mèxic. Tot el nostre volum de treball en arquitectura està en aquests països. La internacionalització és una sortida molt bona per a les empreses espanyoles del nostre sector. A Espanya hi ha talent suficient, però el benestar no ha afavorit que els professionals busquin nous mercats a l’estranger. En segon lloc, la diversificació. Obrir nous fronts en disseny amb galacticsuiteDesign per oferir serveis de conceptualització i disseny per a la indústria de l’espai, i en consultoria amb Respostes per aprendre què saps fer, extreure’n una qualitat i generar un producte.

En aquests moments seran molts els clients que es formulin preguntes. Vostès tenen una secció anomenada “Respostes”. En general, quins consells donaria als més inquiets?
EQUIP RESPOSTES va néixer com una eina d’ús propi, al LAB, aprendre què saps fer, extreure’n una qualitat i generar un producte. EQUIP RESPOSTES analitza la companyia i conjuntament amb ella troba la pregunta que ha de ser resposta per trobar una solució. EQUIP RESPOSTES no dóna respostes sinó que incita a que la pròpia companyia les generi a partir d’un treball intern amb els seus propis equips. EQUIP RESPOSTES provoca que els membres dels equips de la pròpia companyia es preguntin el perquè de les seves dinàmiques, afegint una distància crítica que obri els ulls dels mateixos implicats a una visió renovada i fresca. El que aconsello són dues coses molt senzilles. Una és pensar què és allò que sabem fer bé i fer d’aquesta pregunta i la seva resposta, el pivot. En segon lloc, creure’s-ho el suficient perquè la nostra autoestima creixi i ens doni aquesta energia, anomenem-la orgull, i que ens farà caminar o canviar cap a on volem.

Entrevista a Xavier Claramunt, fundador de EQUIP


En 1990, Xavier Claramunt fundó ADD+, una empresa multidisciplinar hoy llamada EQUIPxavierclaramunt. Principalmente, sus líneas de trabajo son la Arquitectura, el Diseño Industrial, la Joyería y la más novedosa “Respostes” (“respuestas” en catalán). Esta última trata de ofrecer respuestas a las preguntas de aquellos clientes que quieren asumir nuevos retos. Durante el Renacer 07, Xavier Calaramunt presentó el proyecto Galactic Suite, un hotel en el espacio, enfatizando la necesidad de reinventarse en la forma de ver las cosas, acercarse a la gente y actuar sin complejos y de manera propositiva. Todo ello desde el LAB, lugar en lo que se prepara aquello que se desconoce, una forma de “pretemporada” donde se proyectan nuevas ideas. Toda idea es válida, incluso los errores serán positivos y acumularán experiencia.

¿Cómo han evolucionado los proyectos de Sea Suite y Galactic Suite? ¿Se han cumplido sus objetivos?
Los dos proyectos están en marcha. Galactic Suite está mucho más avanzado. Hemos encontrado parte de la financiación y estamos construyendo una habitación piloto. El Sea Suite, por un problema de legalización está en “stand by”. Con la inercia de Galactic Suite han nacido nuevos proyectos como galacticsuiteHIMALAYAS, el desarrollo de un hotel en la cima de la cadena montañosa del Himalaya, galacticsuiteNEARESPACE que consiste en el desarrollo de una aeronave reutilizable inflable para alojar inicialmente a 6 pasajeros y un tripulante hasta una altura de vuelo de 40km, en la zona llamada “near-space”, donde los pasajeros podrán observar el fondo del espacio en negro y una considerable curvatura del horizonte o galacticsuiteMOONrace que tiene como misión alunizar un robot en la superficie lunar capaz de recorrer 500 metros y enviar imágenes y datos de la Luna a la Tierra.

¿Se ha visto afectado el diseño de proyectos para el sector “lujo” en este periodo de crisis global? ¿El cliente adinerado es el mismo de ayer?
Básicamente, lo que pasa aquí es que las cosas van más lentamente. El sector del lujo es un sector que ha cambiado muy poco.

¿El trabajo realizado en LAB ha sufrido la necesidad de adaptación a la crisis? ¿Cómo ven el futuro desde LAB?
Lo que ocurre es que al haber menos financiación, puedes hacer menos cosas. En nuestro caso todo se ralentiza. Pero el LAB continua siendo la base de investigación de nuestra compañia, que sin duda aun es más importantante en epocas de recesion. Se adaptan las propuestas a la nueva situación y a las nuevas prespectivas de dificultad, apareciedo nuevos proyectos que reinventan el momento y llegan hasta la revision de nuestra propia profesión.

¿Cuáles son sus objetivos a corto y medio plazo? ¿Qué decisiones han tomado para afrontar la crisis (reducción costes, expansión)?
Nosotros hemos optado por dos cosas muy claras. Una es la internacionalización de manera contundente. Potenciar nuestras oficinas en el exterior y por ello hHemos abierto oficinas en China, Dubai y México. Todo nuestro volumen de trabajo en arquitectura está en estos paises. La internacionalización es una salida muy buena para las empresas españolas de nuestro sector. En España hay talento suficiente, pero el bienestar no ha favorecido que los profesionales busquen nuevos mercados en el extranjero. En segundo lugar, la diversificación. Abrir nuevos frentes en diseño con galacticsuiteDesign para ofrecer servicios de conceptualización y diseño para la industria del espacio, y en consultoria con Respostes para aprender qué sabes hacer, extraer de ello una cualidad y generar un producto.

En estos momentos serán muchos los clientes que se formulen preguntas. Ustedes tienen una sección llamada “Respuestas”. ¿En general, qué consejos  daría a los inquietos?
“EQUIP RESPOSTES” (“respuestas”, en catalán) nació como herramienta de uso propio, en el LAB, aprender qué sabes hacer, extraer de ello una cualidad y generar un producto. EQUIP RESPOSTES analiza la compañía y conjuntamente con ella encuentra la pregunta que ha de ser respondida para encontrar una solución. EQUIP RESPOSTES no da respuestas sino que incita a que la propia compañía las genere a partir de un trabajo interno con sus propios equipos. EQUIP RESPOSTES provoca que los miembros de los equipos de la propia compañía se pregunten el porqué de sus dinámicas, añadiendo una distancia crítica que obra los ojos de los propios implicados a una visión renovada y fresca. Lo que aconsejo son dos cosas muy sencillas. Una es, pensar qué es lo que sabemos hacer bien y hacer de esta pregunta y su respuesta el pivote que lidere nuestra empresa. Y en segundo lugar, creérselo lo suficiente para nuestra autoestima crezca y nos de esa energía, llamémosle orgullo, que nos hará caminar o cambiar hacia donde queramos.

Luxury providers


We at EQUIP Xavier Claramunt are a Multidisciplinary Architectural Practice which offers three main product lines: Architecture and Interior Design, Industrial Design and Jewellery. We have just recently added a new category to these areas: Responses, a new way of identifying the core characteristic of any company and power it.
The practice was founded in Barcelona under the name of ADD+ in 1990. Since 2001 it has been based in Fundació Palo Alto, the architecture, image and design company complex in Barcelona. Since 2006 we have operated under the name EQUIP.

Our products are based on three fundamental premises: The first premise is permanent reinvention in our approach to understanding concepts. We always make an unreserved re-evaluation of everything from the developed product through to our attitude towards work and process management.
The second premise is our desire to be closer to people. We propose products that will inspire cooperation between people and will be of use to them.
The third premise is to always follow a proposal approach. We redefine concepts using key words that explain new products to us. We redefine approaches to respond to situations as they arise.

We work by freeing ourselves of any pre-existing formal conventions, undertaking a constant re-evaluation of the way in which our teams and clients understand their surroundings. Each design proposal has its origins in an idea arising from the program. It is never a preconception or a preformed notion. Establishing a work process defines the end identity.

To promote both innovative and exclusive concepts the company is committed with a double strategy based on the work developed by the Agency and the LAB.

LAB is responsible for the research and revision of any area related with people’s life and the places for living. The main goal is to provide unique and innovative concepts to give successful answers to any future question place by clients. LAB is always a step ahead and ready to deal with any necessity of our clients.

The Agency is responsible of producing any item or concept needed to fulfil our client’s expectations. The work developed by the Agency starts from the unique concepts provided by the LAB.  The double strategy of LAB and Agency is able to constantly improve the answers given to our clients.

The LAB has the time to think, the Agency has the ability of adapting the innovative and unique concepts provided by the LAB to the given reality of our clients, without losing any of the core characteristics of these concepts.

The flagship result of this strategy is the first space hotel, Galactic Suite. The LAB succeeded in thinking about the first tourism facility to be place in space, presenting it as a whole and unique life experience.
The Agency is in charge of managing the implementation of the project, transforming the innovative idea of the most exclusive tourism experience of history: training on an island in a resort both touristic and technological, and the space travel that will bring the space tourist to the most exclusive hotel nowadays: Galactic Suite.

EQUIP Xavier Claramunt is the most suitable company to provide the most innovative and exclusive concept related to where people live and specially, where the people want to live.

Luxury providers


EQUIP Xavier Claramunt som una companyia multidisciplinar d’Arquitectura amb tres línies principals de treball: Arquitectura i Disseny d’Interiors, Disseny Industrial i Joieria. Recentment hem afegit una nova categoria: Respostes. Aquesta nova línia s’encarrega de trobar els punts forts de qualsevol companyia per a potenciar-los.
Va ser fundada amb el nom d’ADD+ a Barcelona l’any 1990. Des del 2001 es troba ubicada dins el complexe de companyies d’arquitectura, imatge i disseny de la Fundació Palo Alto. Des del 2006 és l’EQUIP Xavier Claramunt.

Tres premisses són a l’origen de qualsevol dels nostres productes: La primera premissa és la constant reinvenció de la manera d’entendre les coses. Revisem sense complexos des del producte a l’actitud de treball i la gestió del procés.
La segona premissa és la voluntat d’acostar-nos a la gent. Proposem productes que incitin a l’activitat entre persones i siguin útils.
La tercera premissa és seguir sempre una estratègia propositiva. Usem paraules clau per redefinir conceptes que ens expliquin els nous productes. Redefinim estratègies per a trobar l’adequada a cada projecte.

Treballem eliminant tot esquema formal previ, desenvolupant una revisió constant de la manera en que els nostres grups i clients poden entendre el seu entorn. Tota proposta de disseny prové d’una idea que sorgeix del programa, mai és un prejudici o forma ja preconcebuda. L’establiment del procés de construcció defineix la forma final.. Usem paraules clau per redefinir conceptes que ens expliquin els nous productes. Redefinim estratègies per a trobar l’adequada a cada projecte. Treballem, desenvolupant una revisió constant de la manera en que els nostres grups i clients poden entendre el seu entorn. Tota proposta de disseny prové d’una , mai és un prejudici o forma ja preconcebuda. L’establiment del procés de construcció defineix la forma final.

L’estratègia que segueix la companyia per a promoure conceptes innovadors i de caràcter exclusiu es basa en el doble treball en l’Agència i el LAB.

El LAB s’encarrega d’investigar i revisar qualsevol àmbit relacionat amb la vida de les persones i els llocs on aquesta es pot desenvolupar. El seu objectiu es proveir de conceptes únics i innovadors per a donar resposta a les futures sol·licitacions dels clients. El LAB va un pas per endavant de l’aparició de les necessitats al client.

L’Agència s’encarrega de produir el producte sol·licitat per el client a partir dels conceptes únics generats al LAB. La simbiosi entre l’Agència i el LAB aconsegueix la millora constant de les respostes donades als nostres clients.

El LAB té el temps per a pensar, l’Agència és la més ràpida a adaptar els productes del LAB a la realitat concreta sense perdre el seu caràcter únic i innovador.

El resultat més emblemàtic d’aquesta estratègia global és el primer hotel espacial, Galactic Suite. El LAB es va encarregat  de pensar el primer equipament turístic a l’espai i proposar-lo com una experiència vital única. L’Agència es va encarregar de gestionar la seva posada en pràctica transformant la idea en l’experiència turística més exclusiva de la història: preparació en una illa, en un equipament que junta les màximes prestacions tècniques amb els més extensos oferiments lúdics, i viatge espacial per acabar passant uns dies en l’equipament més exclusiu que existeix a l’actualitat: Galactic Suite.

EQUIP Xavier Claramunt es la companyia en millor posició per a donar una resposta nova a la cerca d’un nou concepte de luxe en l’àmbit dels espais on les persones volen viure.

Luxury providers


EQUIP Xavier Claramunt es una compañía multidisciplinar de Arquitectura con tres líneas principales de trabajo: Arquitectura y Diseño Interior, Diseño Industrial y Joyería. A ellas se ha unido recientemente una nueva categoría: Respuestas. Esta nueva línea se encarga de encontrar los puntos fuertes de cualquier compañía y potenciarlos.
Fue fundada con el nombre de ADD+ en Barcelona en el año 1990. Desde 2001 se encuentra ubicada dentro del complejo de compañías de arquitectura, imagen y diseño de la Fundació Palo Alto. Desde 2006 somos EQUIP Xavier Claramunt.

Tres premisas están en el origen de nuestros productos. La primera premisa es la constante reinvención de la manera de entender las cosas. Revisamos sin complejos desde el producto desarrollado hasta la actitud al trabajar y la gestión del proceso.
La segunda premisa es nuestra voluntad de acercarnos a la gente. Proponemos productos que inciten a la actividad entre personas y les sean útiles.
La tercera premisa es seguir siempre una estrategia propositiva. Usamos palabras clave para redefinir conceptos que nos expliquen los nuevos productos. Redefinimos estrategias para adecuarlas a los escenarios que van apareciendo.

Trabajamos eliminando todo esquema formal previo, desarrollando una revisión constante de la manera en que nuestros equipos y clientes pueden entender su entorno. Toda propuesta de diseño proviene de una idea que surge del programa, nunca es un prejuicio o forma ya preconcebida. El establecimiento de un proceso de trabajo define la forma final.

La estrategia que sigue la compañía para promover conceptos innovadores y de carácter exclusivo se basa en el doble trabajo en la Agencia y en el LAB.

El LAB se encarga de investigar y revisar cualquier ámbito relacionado con la vida de las personas y los lugares donde ésta se puede desarrollar. Su objetivo es concebir conceptos únicos e innovadores para dar respuestas a las futuras solicitaciones de los clientes. El LAB se adelanta a la aparición de las necesidades del cliente.

La Agencia se encarga de producir el producto solicitado por el cliente a raíz de los conceptos únicos generados en el LAB. De la simbiosis entre Agencia y LAB resulta la mejora constante de las respuestas aportadas a nuestros clientes.

El LAB tiene tiempo para pensar, la Agencia es más rápida en adaptar los productos del LAB a la realidad concreta sin perder su carácter único e innovador.

El resultado más emblemático de esta estrategia global es el primer hotel en el espacio, Galactic Suite. El LAB se encargó de pensar el primer equipamiento turístico en el espacio y proponerlo como una experiencia vital única. La Agencia, de gestionar su implantación, transformando la idea de la experiencia turística más exclusiva de la historia: preparación en una isla, en el marco de un equipamiento que junta las máximas prestaciones técnicas con la oferta lúdica más extensa, y el viaje espacial para finalmente pasar unos días en el equipamiento más exclusivo que exista actualmente: Galactic Suite.

EQUIP Xavier Claramunt es la compañía con mejor posición para dar una respuesta nueva en búsqueda de un nuevo concepto de lujo en el ámbito de los espacios donde las personas quieren vivir.

Accumulating and manufacturing


Accumulating and manufacturing are two characteristic activities of current production and lifestyle trends. People tend to accumulate objects that will only be used sporadically, and more often than not may even become useless. A large percentage of the products that we use to build our houses are complex processes that require a great deal of energy to be made. This results in manufactures which are costly from many standpoints. The two practices observed are based on the dynamics of accumulation and wastage of resources, and should therefore not be maintained. They are not sustainable.

The proposal of a house for a young couple without children for Casa Barcelona takes these two observations into account, and proposes a strategy based, on the one hand, on using the minimum amount of material possible to make a house ready to be lived in (basic installations and adaptable textile distribution), and on the other hand on the use of industrialised products (curtains, canvases, moving panels) and the application of traditional systems related to sustainability criteria: the gallery and double wall.

The objective is to propose a house for a young couple (aged 30) without children in which most of the materials used come from simple industrial processes that only require a minimum adaptation to be applied to a house.

The proposal of a flexible distribution and location of the installations must allow this basic house to grow and be completed according to the specific needs of the couple that has to personalise it.

Industrial products
The aim is to leverage the technologies developed by other areas (mainly industrial), with a certain tradition of use and which, while they come from other areas, are tested and proven.

The three industrial products used for the basic configuration are curtains to make divisions directly related to the use of the house, canvases for building a backlit ceiling which will afford the different areas atmosphere, and a system of partition panels that will generate a gallery on the south façade and a storage area on the north façade.

Growth system
The house has a single closed perimeter to the north (opaque) and south (glass), with a basic kitchen and bathroom installation on the shorter facades where the common installations of the building are located and which also act as side walls. The kitchen contains the household appliances for cooking and storing food, the bathroom has the basic sanitary elements, storage is accomplished with simple boxes, the living area has a table and two chairs and the rest area has a bed.
In this first basic stage the backlit textile ceiling will also be installed, which already includes provision for an initial transversal (curtains) and longitudinal (dividing panels) division level.

Once the housing has been occupied, the essential needs of this young couple will gradually develop and will be covered by completing and extending the basic systems initially installed.

In this regard, a second stage will consist of the appearance of the transversal curtains. These curtains delimit four main areas: cooking, eating and living, resting and hygiene. Each one of the curtains adds a technological component to cover the needs of the areas they define perfectly. In the bathroom area, the curtains have components for odour treatment and watertightness; in the rest area, for sound insulation and warm atmosphere; in the living area, for information technology and lighting; in the cooking area these curtains provide insulation from odours, treatment against oil, etc.

A third stage is defined by the use of longitudinal partition panels which create a gallery area onto the south facade and a storage area onto the north facade. This configuration is also related to classic strategies for passively leveraging the external environment.
In this direction, the gallery that looks south becomes a garden-greenhouse or a vegetal façade.

The aim is that people do not have to adapt to a given housed, which normally requires changing and the obsolescence of products and space before they are used.

Quite the opposite, the proposal is that the house should grow as its inhabitants do initially using a minimum number of materials but with the possibility of easy-to-add partitions and accessories that adapt to the specific couple’s lifestyle.

Acumular i manufacturar


Acumular i manufacturar són dos activitats característiques de les tendències de producció i vida actuals. Les persones tendim a acumular objectes que només seran utilitzats de forma puntual, massa vegades fins hi tot acabaran sent inútils. Els productes que utilitzem per a construir els nostres habitatges són en un gran percentatge fruit de processos complexos i que requereixen molta energia per a completar-se. El resultat són manufactures costoses des de molts punts de vista. Les dues pràctiques observades estan fonamentades en unes dinàmiques d’acumulació i malbaratament de recursos, per tant no es recomanable mantenir-s’hi en elles. No són sostenibles.

La proposta d’un habitatge per a una parella jove sense fills per a Casa Barcelona parteix d’aquestes dues observacions i proposa una estratègia que es basa per una banda en utilitzar el mínim material possible per a deixar un habitatge llest per a ser començat a utilitzar (instal·lacions bàsiques i distribució tèxtil adaptable), i per l’altre en la utilització de productes industrialitzats (cortines, lones, panells mòbils) i en l’aplicació de sistemes tradicionals relacionats amb criteris de sostenibilitat: la galería i el doble mur.

L’objectiu es proposar un habitatge per a una parella jove (30 anys) sense fills on la majoria dels materials utilitzats provinguin de processos industrials senzills que només necessitin una adaptació mínima per a la seva nova aplicació en una vivienda.

La proposta de distribució flexible i ubicació de les instal·laciones ha de permetre que aquest habitatge bàsic creixi i es vagi completant d’acord amb les necessitats específiques de la parella que se la de fer seu.

Productes industrials
Es pretén aprofitar tecnologies desenvolupades per altres àmbits (principalment industrials), que tinguin una certa tradició d’ús i que encara que provinent d’altres àmbits ja hagin estat previament provades.

Els tres productes industrials que són utilitzats per a la configuració bàsica són cortines per a realitzar divisions directament relacionades amb ús de l’habitatge, lones per a construir un sostre retroil·luminat que donarà els ambients a les diferents zones, i un sistema de panells divisors que permetran l’aparició d’una galeria a la façana sur i una zona d’emmagatzematge a la façana nord.

Sistema de creixement
L’habitatge neix amb un simple perímetre tancat a nord (opac) y sud (vidre), amb una dotació mínima d’instal·lació de cuina i de bany sobre les façanes curtes on s’acumulen les instal·lacions comunes de l’edifici i que fan alhora de tancament lateral. La cuina té els electrodomèstics per a cuinar i conservar aliments, el bany té les peces de sanejament mínimes, l’emmagatzematge s’aconsegueix amb unes simples caixes, la zona d’estar té una taula i dues cadires i la zona de dormir un llit.
En aquest primer estadi bàsic també s’instal·la el sostre tèxtil retroil·luminat i que ja inclou la previsió d’un primer nivell de divisió transversal (cortines) i longitudinal (panells divisors).

Una vegada l’habitatge s’ocupa, aquesta parella jove anirà veient les seves necessitats vitals i les anirà desenvolupant, completant i ampliant els sistemes bàsics que estaven muntats d’origen.

En aquest sentit, un segon estadi el marca l’aparició de les cortines transversals. Aquestes cortines es mouen en parelles independents i delimiten quatre àrees principals: cuinar, menjar i estar, dormir i bany. Cada una de les cortines afegeix un component tecnològic dirigit a complir perfectament les necessitats de les àrees que delimiten. A la zona de bany les cortines tenen components relacionats amb el tractament dels olors i l’estanquitat a l’aigua; a la zona descans relacionats amb l’aïllament acústic i la calidesa ambiental; a la zona d’estar relacionats amb la tecnologia de la informació i la il·luminació; a la zona de cuina aquestes cortines aporten qualitats d’aïllament front els olors, tractaments contra l’oli, etc.

Un tercer estadi bé definit per l’ús de panells divisors longitudinals que creen una zona de galeria a la façana sud i una zona de emmagatzematge a la façana nord. Aquesta configuració també es relaciona amb estratègies clàssiques d’aprofitament passiu de l’ambient exterior.
En aquesta direcció la galeria a sud es converteix en un jardí-hivernacle o façana vegetal.

D’aquesta manera es vol evitar que les persones s’hagin d’adaptar a un habitatge donat, que normalment porta al canvi i obsolescència de productes i espais abans de ser utilitzats.

Al contrari, es proposa que sigui l’habitatge el que vagi creixent amb els seus habitants a partir d’un inici que impliqui la utilització dels mínims materials però amb la previsió per a muntar amb facilitat divisions i complements que s’adiguin amb la vida d’una parella en concret.

Acumular y manufacturar


Acumular y manufacturar son dos actividades características de las tendencias de producción y vida actuales. Las personas tendemos a acumular objetos que sólo serán utilizados de forma puntual, demasiadas veces hasta posiblemente convertirse en inútiles. Los productos que utilizamos para construir nuestras viviendas son en un gran porcentaje fruto de procesos complejos y que requieren mucha energía para completarse. El resultado son manufacturas costosas desde muchos puntos de vista. Las dos prácticas observadas están fundamentadas en unas dinámicas de acumulación y malbaratamiento de recursos, por lo tanto no es recomendable mantenerse en ellas. No son sostenibles.

La propuesta de una vivienda para una pareja joven sin hijos para Casa Barcelona parte de estas dos observaciones y propone una estrategia que se basa por un lado en utilizar el mínimo material posible para dejar una vivienda lista para ser utilizada (instalaciones básicas y distribución textil adaptable), y por otro lado en la utilización de productos industrializados (cortinas, lonas, paneles móviles) y en la aplicación de sistemas tradicionales relacionados con criterios de sostenibilidad: la galería y el doble muro.

El objetivo es proponer una vivienda para una pareja joven (30 años) sin hijos donde la mayoría de los materiales utilizados provengan de procesos industriales sencillos que sólo necesiten una adaptación mínima para su nueva aplicación en una vivienda.

La propuesta de distribución flexible y ubicación de las instalaciones tiene que permitir que esta vivienda básica crezca y se vaya completando de acuerdo con las necesidades específicas de la pareja que se la tiene que hacer suya.

Productos industriales
Se pretende aprovechar tecnologías desarrolladas por otros ámbitos (principalmente industriales), que tengan una cierta tradición de uso y que aún que provenientes de otros ámbitos ya hayan sido previamente probadas.

Los tres productos industriales que son utilizados para la configuración básica son cortinas para realizar divisiones directamente relacionadas con el uso de la vivienda, lonas para construir un techo retroiluminado que dará los ambientes a las diferentes zonas, y un sistema de paneles divisores que permitirán la aparición de una galería a la fachada sur y una zona de almacenaje a la fachada norte.

Sistema de crecimiento
La vivienda nace con un simple perímetro cerrado a norte (opaco) y sur (vidrio), con una dotación mínima de instalación de cocina y de baño sobre las fachadas cortas donde se acumulan las instalaciones comunes del edificio y que hacen a la vez de cerramiento lateral. La cocina tiene los electrodomésticos para cocinar y conservar los alimentos, el baño tiene las piezas de saneamiento mínimas, el almacenaje se consigue con unas simples cajas, la zona de estar tiene una mesa y dos sillas y la zona de descansar, una cama.
En este primer estadio básico también se instala el techo textil retroiluminado y que ya incluye la previsión de un primer nivel de división transversal (cortinas) y longitudinal (paneles divisores).

Una vez la vivienda se ocupa, esta pareja joven irán teniendo sus necesidades vitales y las irá desarrollando, completando y ampliando los sistemas básicos que estaban montadas de origen.

En este sentido, un segundo estadio lo marca la aparición de las cortinas transversales. Estas cortinas delimitan cuatro áreas principales: cocinar, comer y estar, descansar y sanearse. Cada una de las cortinas añade un componente tecnológico dirigido a cumplir perfectamente las necesidades de las áreas que delimitan. En la zona del baño, las cortinas tienen componentes relacionados con el tratamiento de los olores y la estanqueidad al agua; en la zona de descanso, relacionados con el aislamiento acústico y la calidez ambiental; en la zona de estar, relacionados con la tecnología de la información y la iluminación; en la zona de cocina, estas cortinas aportan cualidades de aislamiento frente los olores, tratamientos contra el aceite, etc.

Un tercer estadio viene definido por el uso de paneles divisores longitudinales que crean una zona de galería a la fachada sur y una zona de almacenaje a la fachada norte. Esta configuración también se relaciona con estrategias clásicas de aprovechamiento pasivo del ambiente exterior.
En esta dirección, la galería a sur se convierte en un jardín-invernáculo o fachada vegetal.

De esta forma se quiere evitar que las personas se tengan que adaptar a una vivienda dada, que normalmente lleva al cambio y obsolescencia de productos y espacio antes de ser utilizados.

Al contrario, se propone que sea la vivienda la que vaya creciendo con sus habitantes a partir de un inicio que implique la utilización de los mínimos materiales pero con la previsión para montar con facilidad divisiones y complementos que se adapten a la vida de una pareja en concreto.

Innovation means challenging preconceived ideas and assumptions


A company can aspire to excellence by taking the tried and tested route of tradition, but an alternative is to undertake projects which combine both excellence and innovation. Following a predefined route is no guarantee of success, so why not explore new paths? Xavier Claramunt was one of the keynote speakers at the opening ceremony of the Year of Creativity and Innovation in the Basque Country.

Companies which have decided to take the innovation option need to rid themselves of all preconceived ideas concerning what they should offer clients; finding the right response for every project, each with its own particularities, means avoiding assumptions and studying basic concepts again, no matter how familiar they may seem.
Creative thinking strategies depend on having no qualms about checking once again the ingredients of the soup or how the wheel works. In doing so, it is highly unlikely that the exact same soup will be invented, or that the wheel will be discovered. It is fundamental to start work with no assumptions, to begin a project without knowing the solution. Getting rid of preconceived ideas makes it much easier to attend to clients’ real needs, before these are even conscious needs, and to be attuned to innovations, which may be of a technical, organisational or product nature, or even in other, parallel areas.
It is necessary to have a system, a working strategy which acts as a guide at those moments when we feel lost; however, being in a position to really innovate means getting away from routine, avoiding the known answer, shaking off labels.
The most striking feature of the innovation we bring to projects is the total response we offer clients. These are generally surprised to discover that the response we offer is much broader in scope than what they had expected; we consider that comprehensive innovation means applying strategies used in other professional areas such as economics, gastronomy, and jewellery design, to give just a few examples. This is what makes us stand out: an open mind and a refusal to follow recipes and accept limitations.

Learning from accumulated wisdom
However, tradition is also fundamental for any company, no matter how innovative it may be. All that has been done, thought, enjoyed and suffered previously is a treasure chest which should be taken advantage of. At the start of any project, previous contributions should be studied and the classics analysed, from an excellent design to the basic definition of what a chair is, or the significance of an everyday gesture such as a handshake. Similarly, it is also useful to have in place a strategy for reincorporating senior professionals, those specialists or technicians who have been removed, for such an illogical reason as age, from positions which are still rightly theirs. Their knowledge and experience is priceless. This is how excellent teams are built.
In innovation terms, growing means being aware of the fact that the learning process never ends. If our aim is innovation, we have to be open to everything we still do not know, and which will have to be assimilated. The tradition that precedes us is a key factor in interpreting new developments as they arise; it should help us to identify and understand them, but not to label or restrict them in any way. Furthermore, although we may well be aware that knowledge takes up space – a lot! – it is worth defending the dynamic of the constant sum. The bottom line is that those who are unwilling to learn will never innovate.

Imagination, vision and action
The innovation process begins with imaginative thinking, but using one’s imagination is often risky. Being imaginative means not being afraid to offer unconventional solutions.
It is also true that, in order to innovate, one must have vision, and be able to intuit and see what nobody else can see – maybe because they are not looking in the right direction, or perhaps because they are simply not using their eyes in the right way. Sometimes, what we perceive is simply a dizzying optical illusion, but the effect it produces means that, once our vision clears, nothing will be the same again. When one looks in an unaccustomed direction, it is quite natural for the eyes to have to refocus. Until they do, what we see appears as a blur.
Finally, once an interesting idea has been conceived, innovation means implementing it, putting it into production: we are people of action.
Likewise, we should not be afraid to introduce an element of uncertainty, which must be counterbalanced by the highest possible degree of precision. We have to free ourselves of the complexes which prevent us from listening to certain voices or from using an outrageous idea. What matters is the generation of suggestive starting points which give us the strength to progress, in any direction. From that point onwards, individual motivation and the need for ideas to be realized will result in the innovation. We do not always achieve the same level of success in all our projects, but studying failures is also a useful part of the learning process.

La innovació no coneix prejudicis ni complexos


Una empresa pot aspirar a ser excel·lent en el camí “segur” de la tradició, però també pot proposar-se desenvolupar projectes que uneixin excel·lència i innovació. Seguir un rumb predeterminat no és garantia d’èxit, així que, per què no explorar nous camins? Xavier Claramunt ha estat un dels protagonistes de la inauguració de l’Any de la Creativitat i la Innovació a Euskadi.

Les empreses que hagin decidit apostar per la innovació haurien d’eliminar les idees preconcebudes que es refereixen a què han d’oferir als clients, evitar els prejudicis i revisar els conceptes bàsics, per molt coneguts que siguin, per aconseguir trobar la resposta única que tot projecte, cadascun amb les seves peculiaritats, necessita.
Les estratègies de creativitat passen per no tenir cap mirament en tornar a preguntar-se pels ingredients de la sopa d’all o per la roda. D’aquesta forma serà molt difícil acabar inventant la mateixa sopa d’all o descobrir la roda. És fonamental començar a treballar sense prejudicis, començar un projecte sense conèixer la solució. Si un aconsegueix alliberar-se de les idees preconcebudes, serà molt més fàcil estar atent a les necessitats reals dels clients, inclús abans que siguin necessitats conscients, o tenir l’orella atenta a les innovacions, que poden ser d’índole tècnica, organitzativa o de productes, o inclús d’altres àmbits paral·lels.
És necessari tenir un sistema, una estratègia de treball que serveixi com a guia en els moments on un es troba perdut, però, a partir d’aquest punt, per estar efectivament en la línia de la innovació, s’ha d’escapar de la rutina, evitar la resposta coneguda, expulsar les etiquetes.
El tret d’innovació més singular que aportem és la globalitat de les respostes que oferim al client. Normalment, aquest es sorprèn quan descobreix que l’àmbit de resposta que s’identifica com a necessari és molt superior al que ell esperava, donat que la innovació global aplica estratègies d’altres àmbits professionals com són l’economia, la gastronomia, la joieria, etc. Aquesta actitud desacomplexada i sense atendre a receptes o restriccions és la que ens diferencia.

Aprendre de la saviesa que antecedeix
Igualment, la tradició és fonamental per a les empreses, per molt innovadores que siguin. Tot el que s’ha fet, pensat, gaudit i patit anteriorment és un tresor que s’ha d’utilitzar. Quan es comença qualsevol projecte, s’ha d’analitzar i revisar les aportacions anteriors o els clàssics contrastats, des d’una obra excel·lent fins la definició bàsica de què és una cadira o què pot significar un gest quotidià com encaixar la mà. En aquest sentit, també és convenient disposar d’una estratègia de recuperació dels professionals sènior, aquells tècnics o especialistes que estan apartats dels càrrecs que encara els són propis per una raó tan poc consistent com l’edat. Ells acumulen un coneixement i una experiència que no es pot perdre. D’aquesta manera es creen equips excel·lents.
Per créixer en innovació és necessari tenir en ment que l’aprenentatge mai acaba. Si el que es pretén és innovar, s’ha d’estar obert a tot allò que encara no es coneix i que haurà de ser assimilat. Tota la tradició que ens precedeix és fonamental per interpretar allò que contínuament apareix, ha de servir per identificar-lo i entendre’l, però no per etiquetar-lo o restringir-lo. A més, malgrat siguem conscients que  el coneixement ocupa espai –i molt!–, és convenient defendre la dinàmica de la suma constant. En resum, qui es tanqui a aprendre no innovarà.

La imaginació, la visió i l’acció
El procés d’innovació comença per ser imaginatiu, però utilitzar la imaginació acostuma a ser arriscat. La imaginació es relaciona amb l’actitud de no tenir complexos per oferir respostes allunyades d’allò convencional.
Sens dubte, per ser innovador també cal ser visionari, s’ha de ser capaç d’intuir i veure allà on ningú més hi pot veure, potser perquè no miren en la mateixa direcció adequada o potser perquè no ho fan amb els ulls adequats. A vegades, allò que es percep és simplement una aberració òptica que mareja, però produeix l’efecte adequat per a que, quan es torni a veure amb claredat, ja res sigui igual. Quan un mira en una direcció diferent de l’habitual és més que natural que els ulls hagin d’ajustar l’enfocament. El que passa és que fins que un no aconsegueix percebre el que s’enfoca amb claredat, es veu borrós.
Per últim, un cop que s’ha concebut alguna cosa interessant, per a que es produeixi la innovació és necessari portar-lo a terme, és a dir, que entri en producció: nosaltres som gent d’acció.
Així mateix, s’ha de perdre la por a introduir certa incertesa, contra la que s’ha de llençar tota la capacitat de concreció possible. Ens hem d’alliberar dels complexos que impedeixen escoltar determinades veus o utilitzar alguna idea descabellada. El mes important és que es generin inicis suggerents, que donin força per avançar, en qualsevol direcció. A partir d’aleshores, la motivació de les persones y la necessitat de concretar les acciones faran que es produeixi la innovació. No sempre obtenim el mateix èxit en els nostres projectes, però estudiar els fracassos també és útil.

La innovación no conoce prejuicios ni complejos


Una empresa puede aspirar a ser excelente en el camino “seguro” de la tradición, pero también puede proponerse desarrollar proyectos que aúnen excelencia e innovación. Seguir un rumbo predeterminado no es garantía de éxito, así que, ¿por qué no explorar nuevos caminos? Xavier Claramunt ha sido uno de los protagonistas de la inauguración del Año de la Creatividad y la Innovación en Euskadi.

Las empresas que hayan decidido apostar por la innovación deberían eliminar las ideas preconcebidas en lo que se refiere a qué deben ofrecer a los clientes, evitar los prejuicios y revisar los conceptos básicos, por muy conocidos que sean, para conseguir encontrar la respuesta única que todo proyecto, cada uno con sus peculiaridades, necesita.
Las estrategias de creatividad pasan por no tener ningún reparo en volver a preguntarse por los ingredientes de la sopa de ajo o por la rueda. De esta forma será muy difícil acabar inventando la misma sopa de ajo o descubrir la rueda. Es fundamental comenzar a trabajar sin prejuicios, empezar un proyecto sin conocer la solución. Si uno consigue liberarse de las ideas preconcebidas, será mucho más fácil estar atento a las necesidades reales de los clientes, incluso antes que sean necesidades conscientes, o tener los oídos atentos a las innovaciones, que pueden ser tanto de índole técnica como organizativa o de productos, o incluso de otros ámbitos paralelos.
Es necesario tener un sistema, una estrategia de trabajo que sirva como guía en los momentos en que uno se encuentra perdido, pero, a partir de ahí, para estar efectivamente en la línea de la innovación, hay que escapar de la rutina, evitar la respuesta conocida, expulsar las etiquetas.
El rasgo de innovación más singular que aportamos es la globalidad de las respuestas ofrecidas al cliente. Normalmente, éste se sorprende al descubrir que el ámbito de respuesta que se identifica como necesario es muy superior al que él esperaba, dado que la innovación global aplica estrategias de otros ámbitos profesionales como son la economía, la gastronomía, la joyería, etc. Esta actitud desacomplejada y sin atender a recetas o restricciones es la que nos diferencia.

Aprender de la sabiduría que antecede
Igualmente, la tradición es fundamental para las empresas, por muy innovadoras que sean. Todo lo que se ha hecho, pensado, disfrutado y sufrido con anterioridad es un tesoro que hay que utilizar. Al iniciar cualquier proyecto, se deben analizar y revisar las aportaciones anteriores o los clásicos contrastados, desde una obra excelente hasta la definición básica de qué es una silla o qué puede significar un gesto cotidiano como estrechar la mano. En este sentido, también es conveniente disponer de una estrategia de recuperación de los profesionales senior, aquellos técnicos o especialistas que están apartados de los cargos que aun les son propios por una razón tan poco consistente como la edad. Ellos acumulan un conocimiento y una experiencia que no se puede perder. De esta manera se crean equipos excelentes.
Para crecer en innovación es necesario tener en mente que el aprendizaje nunca termina. Si lo que se pretende es innovar hay que estar abierto a todo aquello que aún no se conoce y que habrá de ser asimilado. Toda la tradición que nos precede es fundamental para interpretar lo que continuamente aparece, debe servir para identificarlo y entenderlo, pero no para etiquetarlo o restringirlo. Además, aunque seamos conscientes de que el conocimiento ocupa lugar –¡y mucho!–, es conveniente defender la dinámica de la suma constante. En resumen, quien se cierre a aprender no va a innovar.

La imaginación, la visión y la acción
El proceso de innovación empieza por ser imaginativo, pero emplear la imaginación acostumbra a ser arriesgado. La imaginación se relaciona con la actitud de no tener complejos para ofrecer respuestas alejadas de lo convencional.
Sin duda, para ser innovador también hay que ser visionario, hay que ser capaz de intuir y ver ahí donde nadie más puede ver, quizá porque no miran en la dirección adecuada o quizá porque no lo hacen con los ojos adecuados. A veces lo que se percibe es simplemente una aberración óptica que marea, pero produce el efecto adecuado para que, cuando se vuelva a ver con claridad, ya nada sea igual. Cuando uno mira en una dirección diferente de la habitual es más que natural que los ojos tengan que ajustar el enfoque. Lo que sucede es que hasta que uno logra percibir lo que se enfoca con claridad se ve borroso.
Por último, una vez que se ha concebido algo interesante, para que se produzca la innovación es necesario llevarlo a cabo, es decir, que entre en producción: nosotros somos gente de acción.
Asimismo, se debe perder el miedo a introducir cierta incertidumbre, contra la que se debe lanzar toda la capacidad de concreción posible. Hay que liberarse de los complejos que impiden escuchar determinadas voces o utilizar alguna idea descabellada. Lo importante es que se generen inicios sugerentes, que den fuerza para avanzar, en cualquier dirección. A partir de ahí, la motivación de las personas y la necesidad de concretar las acciones harán que se produzca la innovación. No siempre obtenemos el mismo éxito en nuestros proyectos, pero estudiar los fracasos también es útil.

Exposé on the day of the agitator: How flexible are you?


Entrepreneur? Agitator!
Making changes is difficult. Even though it’s for the better, any change is irritating. That’s why those of us who tend to propose changes – God knows why – initially cause irritation. Nobody likes being irritated. So, what we really need is to be flexible, so we can introduce change without making too many waves. If you are not flexible, a proposed change will falter and fail and another opportunity will be missed.

THINK AND ACT. An entrepreneur is someone who thinks and acts. Regardless of their company’s size, entrepreneurs always have the right attitude, even when they make their bed.
Entrepreneurs? There is an etymology for the word entrepreneur which may be true or not, but it is certainly evocative. The original French word entrepreneur is said to have appeared at the beginning of the 16th century in reference to the adventurers who travelled to the New World in search of opportunities without really knowing what they were getting into. In the early 18th century, the French extended the meaning to include those who built bridges and roads and, wait for it, architects! Its meaning in a business context was first defined by Richard Cantillon in 1755, in reference to those facing a process with a degree of uncertainty.

ENERGY. An entrepreneur is someone who has energy which is being used up as they go along but has strategies to recover such energy throughout any process.
We recommend plenty of practice using a certain ring-shaped toy made of wood or plastic, which induces little more than physical activity but may also serve as metaphor – the hula hoop. An agitator must be able to make a hula hoop dance. And what is that supposed to mean? It means they must be flexible. And what does being flexible mean? Well, a lot of things and everyone must find a way to be flexible. It’s not a question of opposing superior powers, but of using them, like the new generation of sailing boats whose rigging transmits opposing forces as they move instead of putting up resistance to them. It’s like having a weather vane which is constantly turning, but we have to know how to stay on course while making use of all the energy produced by the rotating vane. Did anyone understand the metaphor? Do the hula hoop.
Arc del Teatre/…

ATTITUDE. Attitude is a key word. Attitude is being prepared to do things with enthusiasm while completely rejecting the ridiculous. We should act much more like Americans and less like Europeans, with a touch of innocence, to be sure, something which is always associated with the capacity which enthusiasm has of seeing things where they are not. Give me an attitude and I will move the world.
Agitator! You should realise your work is associated with the act of agitation. You are an agitator who makes others lift their sedentary asses from the chair they are keeping warm.

CONVINCE. The capacity to convince, which is probably related to the capacity to make a negotiator participate in what you are proposing. It’s not so much the fact they are attracted by your project rather that you invite them to participate and suggest that they could play an important role.
Projects need to be shared. Nobody can undertake a project on their own, even less so in our field, in this small country of ours full of envious and lazy people. Something good can probably come out of this. Anyone who is in a position to help us must also see potential for themselves in our projects. As we may not know who can offer us help we may need in the future, we have to remain open-minded. An entrepreneur needs to be a great host who is building a large house where they can receive many people.
Chic&Basic Born/ Hospes Palma/ Hotusa Arc de Triomf/…

LAB and AGENCY. Owning a company where 50 % of your business does not make a profit, does not produce anything which risks being sold or generating any kind of economic earnings … at least in direct way.
In our field, architecture and industrial design, there are many people doing things and doing them well. It was very difficult to get ahead. The problem was and is that everyone works within very similar parameters. We needed to find a different approach. This, of course, involved looking in many different directions. We thus created the LAB, which is basically a place where a fair number of people are working in many different directions. A word secretly taken from a restaurant menu, for instance, could become a stimulus and lead to a particular line of work. Such a process may take a few days as it does not suggest anything. Or it may just grow and grow and end up becoming something which may be the beginnings of something else.
Galactic Suite/ Catalogue of high-rise buildings/…

SOMEBODY HAS TO BELIEVE IN YOU. It’s not possible to do anything alone. In our case, belief in you begins with a father, a mother, then continues with the Architect’s Cooperative Credit Institute and now is based in the company itself, 50 % of which does make a profit.
Risk? Change, uncertainty and often risk. These are terms traditionally associated with entrepreneurs, but everything is really much easier. Entrepreneurs aren’t actually the kind of people who like risk. Entrepreneurs are smart people who seek to make use of things they have around them. They reorganize and adjust the things they see in a way which brings a benefit, some value. It’s not necessarily a question of making money. The same thing goes for those who help us, after all there has to be a great deal of faith at the beginning as almost nobody is born with a silver spoon in their mouth. Those who are actually born with a silver spoon in their mouth start to use it without knowing what it is really used for. It goes without saying that the only person who can have faith in you is your father or someone similar.
Mother’s bath/ Architect’s Cooperative Credit Institute competition/ Be your own client: ONE,… /…

PROFIT? DEBT! It’s not very clear who profits. Companies move forward, people get paid and there is often debt. Debt is detrimental to profit but it doesn’t seem to be harmful for companies. I would even go as far as saying it was favourable.
Some people say that an entrepreneur is a smartass who sees an opportunity and organises resources to set things in motion or capitalise on it.

If you’re broke, buy houses!/…

Exposició dia de l’emprenyador: Quina cintura tens?


Emprenedor? Emprenyador!
El canvi costa. Tot canvi, fins hi tot cap a bo i millor, emprenya. Per això els que tenim tendència, ves a saber per què, a proposar canvis el que fem en una primera impressió és emprenyar. I a ningú li agrada que l’emprenyin. En conclusió, el que nosaltres hem de tenir principalment és cintura, cintura per a fer aterrar el canvi sense que esquitxi massa. Sense cintura el canvi atropella i acaba no resultant. Una altra oportunitat perduda.

PENSAR I FER. Emprenedor és qui pensa i fa. Independentment de la magnitud de l’empresa: l’emprenedor també té l’actitud adequada quan fa el llit.
Emprenedors? Hi ha una etimologia, certa o no, però suggestiva, que diu que emprenedor, paraula que ve del francès entrepreneur, va aparèixer a principis del segle XVI per a designar als aventurers que viatjaven al Nou Món a la cerca d’oportunitats sense saber molt bé què hi anaven a gratar allà. A principis del segle XVIII els francesos van estendre el significat als constructors de ponts, camins i, aquesta si que és bona, als arquitectes! El sentit econòmic va ser definit per primera vegada el 1755 per Richard Cantillon com el procés amb el que un s’enfrontava a la incertesa.

ENERGIA. Emprenedor és algú que té energia que va consumint però amb estratègies per a recuperar-la al llarg de qualsevol procés.
Recomanem practicar molt amb aquell joguet en forma d’anell de fusta o plàstic que fomenta més que res l’activitat física però que pot servir com a metàfora: el hula-hoop. L’emprenyador ha de poder fer ballar el hula hoop. I què vol dir això? Vol dir tenir cintura. I què deu voler dir tenir cintura? Doncs vol dir moltes coses, i cadascú ha de trobar la seva. Es tracta de no oposar-se a les forces superiors sino d’utilitzar-les, com aquests velers de nova generació que tenen un aparell que el que persegueix és transmetre constantment les forces, que estiguin en moviment, i que no hi hagi res pensat per a oposar-se a elles. És com tenir una veleta que gira i gira, però hem de saber mantenir el rumb aprofitant tota aquesta energia de gir. Algú ha entès la metàfora? Balla el hula-hoop
Arc del Teatre/…

ACTITUD. Actitud és una paraula clau. Actitud és tenir una disposició personal a fer amb entusiasme i amb un absolut despreci pel ridícul. Hem de ser molt més americans i menys europeus. Segurament amb una certa dosi d’innocència, que sempre ve associada amb la capacitat que l’entusiasme té de veure allà on no n’hi ha. Dona’m actitud i mouré el món.
Emprenyador! Has de ser conscient de que la teva feina porta associat el fet d’emprenyar. Ets un emprenyador que obliga a que altres aixequin els seus sedentaris culs de les cadires que estan escalfant.

CONVENCER. La capacitat de convèncer, que segurament es relaciona amb la capacitat de fer partícip a l’interlocutor d’allò que estàs proposant. No és tant que se senti atret pel teu projecte sino convidar-lo a participar i suggerir-li que ell pot ser important.
Es fonamental que els projectes puguin ser compartits. Ningú, i molt menys en el nostre àmbit, en aquest petit país d’enveges i mandrosos, puguin tirar endavant un projecte sol. Segurament això pot arribar a ser bo. Tots els que ens poden ajudar han de veure-hi també possibilitats per a ells en els nostres projectes, i com que potser no sabem quines poden ser les ajudes que podríem arribar a necessitar ens hem de mantenir oberts. L’emprenedor ha de ser un gran amfitrió que està construint la gran casa on rebre a molts altres.
Chic&Basic Born/ Hospes Palma/ Hotusa Arc de Triomf/…

LAB i AGÈNCIA. Tenir una empresa que en el seu 50 % no factura, no produeix res susceptible de ser venut, susceptible de generar algun ingrés econòmic… com a mínim de forma directa.
En el nostre àmbit, l’arquitectura i el disseny industrial, hi ha molta gent fent coses i fent-les molt bé. Era molt difícil sortir-se’n. El problema era i és que tothom treballa dins uns paràmetres molt similars. Necessitàvem trobar un punt diferent, i clar, això vol dir mirar en altres i moltes direccions. Així vam crear el LAB que és bàsicament un lloc on bastanta gent treballa en altres i moltes direccions. Una pista, que pot ser una paraula escoltada d’estrangis a un restaurant de menús, porta a una línia de treball. Aquesta pot durar un parell de dies, perquè no suggereix res. O pot anar creixent i acabar convertint-se en alguna cosa que té pot a veure amb l’inici.
Galactic Suite/ Catàleg d’edificis en alçada/…

ALGÚ HA DE CREURE EN TU. Sól no és pot fer res. En el nostre cas, la seqüència de confiança va començar amb un pare, el meu pare, va continuar amb la Caixa d’Arquitectes i ara es basa en la pròpia empresa, en el 50 % que sí factura.
Risc? Canvi, incertesa i sovint risc. Termes tradicionalment relacionats amb els emprenedors. Però tot és més fàcil. De fet els emprenedors no són tipets als que els agradi el risc. Els emprenedors són gent espavilada que vol treure algun profit del que tenen al voltant i reorganitzen i reajusten el que veuen de manera que se’n surti algun profit, algun valor. No necessàriament han de ser peles. I és el mateix amb els que ens ajuden, tot i que al principi sempre hi ha d’haver molta fe, perquè quasi bé ningú apareix amb un pa de kilo a sota del braç. De fet els que néixen amb un pa de kilo a sota del braç se’l mengen abans de saber per a què pot servir allò. I clar, aquesta fe només la pot tenir el teu pare o l’equivalent.
Bany de la mare/ Concurs Caixa Arquitectes/ Ser el teu propi client: UNA,… /…

BENEFICI? ENDEUTAMENT! No està clar quina cosa és el benefici. Les empreses avancen, la gent cobra un sou, i sovint hi ha endeutament. L’endeutament és dolent per al benefici però no sembla que sigui nociu per a l’empresa, fins hi tot m’atreviria a dir que és positiu.
Sí hi ha gent que diu que l’emprenedor és l’espavilat que veu una oportunitat i organitza els recursos per a posar-la en marxa o treure’n profit.

Si estàs a la ruina: compra pisos!/…

Exposición día del emprenyador: ¿Qué cintura tienes?


¿Emprendedor? ¡Emprenyador!
El cambio cuesta. Todo cambio, incluso hacia bien y mejor, incordia. Por eso los que tenemos tendencia, ves a saber por qué, a proponer cambios lo que hacemos en una primera impresión es incordiar. Y a nadie le gusta que le incordien. En conclusión, lo que nosotros debemos tener principalmente es cintura, cintura para facilitar el aterrizaje del cambio sin que salpique demasiado. Sin cintura el cambio atropella y acaba sin resultar. Otra oportunidad perdida.

PENSAR Y HACER. Emprendedor es quien piensa y hace. Independientemente de la magnitud de la empresa: el emprendedor también tiene la actitud adecuada cuando hace la cama.
¿Emprendedores? Hay una etimología, cierta o no, pero sugestiva, que dice que emprendedor, palabra que viene del francés entrepreneur, apareció a principios del siglo XVI para designar a los aventureros que viajaban al Nuevo Mundo en busca de oportunidades sin saber muy bien qué iban a encontrar allí. A principios del siglo XVIII los franceses extendieron el significado a los constructores de puentes, caminos y, esta sí que es buena, ¡a los arquitectos! El sentido económico fue definido por primera vez el 1755 por Richard Cantillon como el proceso con el que uno se enfrentaba a la incertidumbre.

ENERGÍA. Emprendedor es alguien que tiene energía que va consumiendo pero con estrategias para recuperarla a lo largo de cualquier proceso.
Recomendamos practicar mucho con aquel juguete en forma de anillo de madera o plástico que fomenta más que nada la actividad física pero que puede servir como metáfora: el hula-hoop. El emprenyador debe poder hacer bailar el hula hoop. ¿Y qué quiere decir esto? Quiere decir tener cintura. ¿Y qué querrá decir tener cintura? Pues quiere decir muchas cosas, y cada cual debe encontrar la suya. Se trata de no oponerse a las fuerzas superiores sino de utilizarlas, como estos veleros de nueva generación que tienen un aparato que el que persigue es transmitir constantemente las fuerzas, que estén en movimiento, y que no haya nada pensado para oponerse a ellas. Es como tener una veleta que gira y gira, pero debemos saber mantener el rumbo aprovechando toda esta energía de giro. Alguien ha entendido la metáfora? Baila el hula-hoop.
Arc del Teatre/…

ACTITUD. Actitud es una palabra clave. Actitud es tener una disposición personal a hacer con entusiasmo y con un absoluto desprecio por el ridículo. Debemos ser mucho más americanos y menos europeos. Seguramente con una cierta dosis de inocencia, que siempre viene asociada con la capacidad que el entusiasmo tiene de ver allá dónde no hay. Dame actitud y moveré el mundo.
Emprenyador! Debes ser consciente de que tu trabajo trae asociado el hecho de incordiar. Eres un emprenyador que obliga a que otras levanten sus sedentarios culos de las sillas que están calentando.

CONVENCER. La capacidad de convencer, que seguramente se relaciona con la capacidad de hacer partícipe a al interlocutor de aquello que estás proponiendo. No es tanto que se sienta atraído por tu proyecto sino invitarlo a participar y sugerirle que él puede ser importante.
Es fundamental que los proyectos puedan ser compartidos. Nadie, y mucho menos en nuestro ámbito, en este pequeño país de envidias y perezosos, puedan echar adelante un proyecto solo. Seguramente esto puede llegar a ser bueno. Todos los que nos pueden ayudar deben ver también posibilidades para ellos en nuestros proyectos, y como que quizás no sabemos cuáles pueden ser las ayudas que podríamos llegar a necesitar nos debemos mantener abiertos. El emprendedor debe ser un gran anfitrión que está construyendo la gran casa dónde recibir a otros muchos.
Chic&Basic Born/ Hospes Palma/ Hotusa Arco de Triunfo/…

LAB y AGENCiA. Tener una empresa que en su 50% no factura, no produce nada susceptible de ser vendido, susceptible de generar algún ingreso económico… como mínimo de forma directa.
En nuestro ámbito de la arquitectura y el diseño industrial, hay mucha gente haciendo cosas y haciéndolas muy bien. Era muy difícil salirse. El problema era y es que todo el mundo trabaja dentro unos parámetros muy similares. Necesitábamos encontrar un punto diferente, y claro, esto quiere decir mirar en otras y muchas direcciones. Así creamos el LAB que es básicamente un lugar dónde bastante gente trabaja en otras y muchas direcciones. Una pista, que puede ser una palabra escuchada de estrangis en un restaurante de menús, lleva a una línea de trabajo. Esta puede durar un par de días porque no sugiere nada. O puede ir creciendo y acabar convirtiéndose en algo que tiene que a ver con el inicio.
Galactic Suite/ Catálogo de edificios en altura/…

ALGUIEN DEBE CREER EN Ti. Solo no se puede hacer nada. En nuestro caso, la secuencia de confianza empezó con un padre, mi padre, continuó con la Caja de Arquitectos y ahora se basa en la propia empresa, en el 50 % que sí factura.
¿Riesgo? Cambio, incertidumbre y a menudo riesgo. Términos tradicionalmente relacionados con los emprendedores. Pero todo es más fácil. De hecho los emprendedores no son tipos a los que los guste el riesgo. Los emprendedores son gente avispada que quiere sacar algún provecho del que tienen alrededor y reorganizan y reajustan lo que ven de forma que saquen algún provecho, algún valor. No necesariamente deben ser cáscaras. Y es el mismo con los que nos ayudan, aun cuando al principio siempre tiene que haber mucha fe, porque casi nadie aparece con un pan de kilo debajo del brazo. De hecho los que nacen con un pan de kilo debajo del brazo se lo comen antes de saber para qué puede servir aquello. Y claro, esta fe sólo la puede tener tu padre o el equivalente.
Baño de la madre/ Concurso Caja Arquitectos/ Ser tu propio cliente: UNA,… /…

BENEFICIO? ENDEUDAMIENTO! No está claro qué cosa es el beneficio. Las empresas adelantan, la gente cobra un sueldo, y a menudo hay deuda. El endeudamiento es malo para el beneficio pero no parece que sea nocivo para emprender, incluso me atrevería a decir que es positivo.
Sí hay gente que dice que el emprendedor es avispado que ve una oportunidad y organiza los recursos para ponerla en marcha o sacar provecho.

Si estás en la ruina: compra pisos!/…

Gang bei ! – The human element


A meal, a dinner in a Chinese restaurant in China. We don’t even remember what we ate. What we haven’t forgotten is the number of times a toast is proposed during a Chinese meal to show appreciation. The key word is gang bei, which is none other than the equivalent to cheers, á votre santé or prost! To your health. As you can imagine, after partaking in such a sociable custom as gang bei quite a few times, you become far more talkative and the sense of perceived wit and relevance reaches new heights. This is when the talk about the project for two towers and adjoining buildings on the banks of the Qiantang in Hangzhou comes to its orchestral climax. Speakers utter a stream of frenzied sentences which never seem to reach a conclusion. These sentences are punctuated by an exact choreography of hands accompanied by a gesticulating of arms, appearing to wave to someone in the distance. But nothing could be further from the truth, because the focus of attention and comments is several drawings and models of the aforementioned towers scaled down from a height of 220 m. These fit quite easily on the table surrounded by clear evidence of a sumptuous meal. Beaming from ear to ear, one of the speakers is saying over and over again how much he likes the shape of the towers and their elusive way of relating to one another. His words are accompanied by an incessant twisting of hands, which reminds one of the diners of a very well-known dance. Suddenly, the word FLAMENCO escapes from his lips. That’s it. It’s just like flamenco. Everything else flows out naturally and thus the buildings become the FLAMENCO TOWERS.
Alongside the technical development and assessment of requirements, the human element or personal relationships turned out to be fundamental to christening the project in such a way that the name itself, FLAMENCO TOWERS, provided new drive and a fresh, energising point of reference for the project. From then on, there was a clear, powerful image which inspired both those who saw the project for the first time and those who were developing it.
The chosen site is the Yangtze River Delta, which is one of the largest urban areas in the world with a population of over 80 million. The region includes two provinces with two of the highest GNPs in the country, Jiangsu and Zhejiang, as well as the municipality of Shanghai, which is the main city in the region. Other important cities are Nanjing and Hangzhou, followed by the smaller Ningbo.
All together, the urban area is made up of 14 municipalities with a high degree of autonomy. Shanghai’s dominance is undisputed, but the other municipalities are continuously competing against each other to attract capital so they can expand. The FLAMENCO TOWERS are in Hangzhou.
Hangzhou lies 180 kilometres southwest of Shanghai and can be reached by road, motorway, or high-speed train. A planned magnetic levitated railway will reduce the journey time between the two cities to 28 minutes and connect Hangzhou to Pudong International Airport.
Being so close to each other has meant Shanghai and Hangzhou have a long tradition of complementing one another – the former as an ideal of urban management and the latter as an example of how to conserve the countryside, culture and history.
In this respect, Hangzhou has committed itself to a brand of urban growth which recognises the value of the countryside and history which have characterised it, particularly as regards its famed West Lake. In order to reduce congestion in the present city centre around the lake, new land has been sought out along the banks of the River Qiantang. The official slogan is Urban development to the east, tourist development to the west. Effort is thus being made to preserve the beauty which attracts over 12 million visitors every year by focussing development along the river in the districts of Binjiang and Xiaoshan. Growth in Binjiang, where the airport is located, is turning the district into a new urban centre, a bridge between Xiaoshan and the city which grew around the West Lake. This is the precise strategic position of FLAMENCO TOWERS.
FLAMENCO TOWERS are planned to be built along the riverside in Binjiang, with their 55 storeys reaching 220 m in height and the 4 storeys underground adding a further 12 m. The project will be carried out in two phases, which together will account for a built-up area of 125,000 m2. One of the initial towers is being developed into a hotel and spa covering 35,000 m2 and the other one will provide a mixture of residential apartments and offices covering 25,000 m2. The plaza which joins the two together will hold a shopping area of over 15,000 m2. The second phase will include four additional residential towers of varying heights covering an area over 48,000 m2, which will form a complex around the towers. The whole complex will be interconnected via the parking facilities and the shopping area.
The final project is not completely etched in stone yet, however. This is where balloons come into the story along with a return to the human element in the shape of the Mayor of Hangzhou. Anxious to preserve its realm, the city’s government is thinking of preventing high buildings from being observed from the lake.  To do so, they have come up with the idea of raising balloons to the same height as the planned towers in the area where they are to be built. If a balloon is seen while a city official is rowing quite peacefully on the lake, then the building has to be a few storeys lower. If nothing is seen, the building can go ahead as planned. We are thus hoping for the city’s characteristic fog to appear, which usually reduces visibility to less than 200 m, so that any of the city’s fathers who happens to be rowing on the lake won’t see the balloon which symbolises FLAMENCO TOWERS. Let’s hope it has the flamenco spirit.

Gang bei !: El factor humà


Un dinar, un sopar, un… un… En un restaurant xinès! A la Xina. Ni ens recordem del menú. Però del que no ens oblidem és de les vegades que es brinda en qualsevol menjar xinès amb xinesos i a la Xina.
La paraula clau és gang bei, que no vol dir altra cosa que salut, chinchín, cheers o prost! Que aprofiti. Com un és pot ben bé imaginar, després de practicar generosament el tant socialitzant ús del gang bei, la loquacitat augmenta i la sensació d’estar molt fi i emetre ocurrències sempre pertinents és molt alta. En aquest precís moment, el discurs sobre el projecte per a dues torres i edificis annexos a la riba del Qiantang a la ciutat de Hangzhou assoleix el seu zenit orquestral. A les frases que s’intercanvien sense solució de continuïtat els interlocutors, s’hi afegeix una coreogràfica i afectada giramenta de mans acompanyada d’un impúdic aixecar de braços que sembla saludar a algú en la distància. Res més apartat de la realitat, perquè el preciós subjecte i centre de les mirades i comentaris són uns dibuixos i unes maquetes per a les abans esmentades torres, que gràcies a trobar-se a escala i malgrat els seus 220 m d’alçada, caben còmodament a la taula, aquí mateix, envoltats d’indicis clars d’un esplèndid àpat. Un dels interlocutors repeteix amb un somriure d’orella a orella que allò li agrada molt, moltíssim… Aquest remenar-se de les torres, aquesta forma esmunyedissa que tenen de relacionar-se la una amb l’altra. Acompanya les seves paraules encabritant les mans i provoca que a un dels comensals se li acudeixi relacionar tota la martingala amb un ball que li és molt familiar. De pet i bolet, de la punta de la llengua a on s’hi ha estat una bona estona, salta la paraula FLAMENC, FLAMENCO per a ser més exactes. Doncs això mateix, que és com el flamenc. I a partir d’aquí tot ve coll avall, amb una gran naturalitat, vaja que es queden batejades com les FLAMENTO TOWERS.
El factor humà, la relació personal, paral·lela al desenvolupament tècnic i estudi de les necessitats del projecte, va resultar fonamental per a batejar la proposta i a partir d’aquí el propi nom, FLAMENCO TOWERS, es va erigir en motor d’un nou impuls i nova referència, fresca i energètica, del propi projecte. El flamenc es va establir com una imatge clara i potent que il·luminava tant als que s’hi acostaven per primera vegada al projecte, un missatge directe, com als que el tenien que seguir desenvolupant, una referència guia.
El lloc escollit per a la construcció és el delta del riu Yangtzi, que amb una població total de més de 80 milions de persones és una de les àrees urbanitzades més grans del món. La zona inclou municipis de dues de les províncies amb un PIB més alt de tota la Xina: Jiangsu, Zhejiang i la municipalitat de Shangai, que és la principal ciutat de la zona. Segueixen en importància Nanjing, Hangzhou i a certa distància Ningbo. En total l’àrea urbana està constituïda per 14 municipis amb un elevat grau d’autonomia. És reconeguda la preeminència de Shangai, mentre que la resta de municipis competeixen entre ells per atraure capital i créixer amb celeritat. Les FLAMENCO TOWER es troben a Hangzhou, un d’ells.
Hangzhou i Shangai estan separades per 180 kilòmetres que es poden cobrir per carretera, autopista i ferrocarril d’alta velocitat. Existeix el projecte d’una línia de tren magnètic que reduirà a 28 minuts la distància entre les dues ciutats, acostant Hangzhou a l’aeroport internacional Pudong. Aquesta proximitat ha possibilitat que tradicionalment Shangai i Hangzhou siguin ciutats complementàries: la primera com ideal de gestió urbana i la segona com exemple de conservació del paisatge, cultura i història.
Aprofitant aquesta direcció, Hangzhou està apostant per un creixement urbà que reconegui els valors de paisatge i història que l’han caracteritzada, especialment en relació al famós Llac de l’Oest. Per exemple, i per a descongestionar l’actual centre de la ciutat, que ha crescut al voltant del llac, s’han buscat nous territoris a la riba del riu Qiantang. El lema oficial és cap a l’est expansió urbana, cap a l’oest extensió turística. D’aquesta manera es volen conservar els valors que atrauen a més de 12 milions de visitants cada any, concentrant el creixement a la marge del riu en la que es troben els districtes de Binjiang i Xiaoshan, fora del nucli històric. El creixement de Xiaoshan, en el que es troba l’aeroport internacional, està provocant que Binjiang vagi assumint el paper de nou centre, un pont entre Xiaoshan i la ciutat que va créixer al voltant del Llac de l’Oest. Aquesta és la posició estratègica de les FLAMENCO TOWERS.
Concretament, sobre una riba de Binjiang és on es projecta edificar les FLAMENCO TOWERS, 220 metres d’alçada distribuïts en 55 plantes, més 4 sota rasant que sumen als anteriors 12 metres més. El projecte es desenvoluparà en dues fases que sumaran aproximadament 125.000 m2. El programa funcional inclou un hotel i spa de 35.000 m2 per a una de les torres i un de mixt amb vivendes i oficines, aproximadament 25.000 m2, per a l’altra torre. El sòcol que les unirà estarà ocupat per una zona comercial de més de 15.000 m2. En una segona fase s’executaran quatre torres de vivenda, més de 48.000 m2, d’alçades variables i que formaran un conjunt al voltant de les torres amb les que es connectaran a través de l’aparcament i de la zona comercial.
Però el projecte segueix viu… I apareixen els globus, i tornem al factor humà en forma de l’alcalde de Hangzhou. Gelosos de conservar el seu entorn d’edificis, els responsables del govern de la ciutat estan pensant en evitar que des del Llac de l’Oest es puguin veure edificis en alçada. Per això s’han empescat una estratègia que consisteix en elevar globus sobre les zones a edificar que són alçats fins a l’altura de les torres projectades. Si remant amb tota la parsimònia del món veig el globus des del llac, doncs a treure plantes, si no veig res, doncs endavant. I d’aquesta manera quedem pendents de que escampi la boira que acostuma a impedir una visibilitat de més de 200 metres a tot Hangzhou per a que alguna autoritat remadora vegi o no vegi el globus que simbolitza a les FLAMENCO TOWERS. Esperem que tinguin allò que en diuen duende.