Els mil·lenaristes


>download

A. El nom del seu estudi EQUIP diu molt de la seva filosofia de treball. Com són d’important per a vostè les sinèrgies entre diferents professionals?
Si no sumes no avances. Som un EQUIP de diferents professionals però no som sempre els mateixos, cada projecte necessita de la participació d’un nou professional. S’ha de repartir joc i saber sumar a la gent que es necessita en cada moment. La nostra filosofia es deixar que el que en sàpiga faci, i si no som nosaltres els que en sabem més l’hem de trobar.

B. Això té molt a veure amb que EQUIP es divideixi en les seves funcions d’agència i de laboratori. Com se’ls hi va ocórrer crear un departament per a l’experimentació? Es retroalimenten ambdós? Els preocupa que molts dels seus projectes que creen sense ser encarregats no trobin mai promotors?
El Lab i l’Agència va sortir de la voluntat de trobar un lloc al món, d’una situació d’intranquil·litat sobre el futur professional i alhora de l’observació d’unes necessitats de la gent que ningú tractava. Hi ha preguntes que existeixen i que s’han de contestar. Potser encara no a aparegut els clients que t’encarreguin contestar-les, però la situació ja hi és.  D’aquesta tendència visionària i d’una actitud propositiva va néixer el Lab, que treballa en necessitats detectades independentment de que algú ens hagi contractat per donar-lis resposta.
Per exemple, ara el Lab està desenvolupant el que anomenem SmartLiving o la manera de construir habitatges assequibles però de qualitat.

C. Hi ha límits en arquitectura? Hi ha avui dia arquitectes de fronteres?
Els límits no els entenem com una frontera estable. El desenvolupament de les necessitats d’un client a través de les nostres propostes és el que marca el punt fins al que es pot o es vol arribar, i aquest estadi és sempre variable.

D. Les empreses de l’estat espanyol tenen molta o poca capacitat d’inversió en disseny i de risc en general.
En aquest país hi ha una certa tendència a pensar que 2+2 = 4 i s’acostuma a actuar per  aconseguir que 2+2 = 73. Però no és ni una cosa ni l’altre. Nosaltres pensem que en tot allò en el que hi participen persones es necessiten d’estratègies de molta cintura i difícils d’explicar com un tot, a vegades 2+2 = verd llimona. La manca d’una actitud arriscada es fruït d’una peresa estructural de la manera de pensar d’aquest país i una gran quantitat de complexos perfectament assentats. El ‘que inventen ellos’ segueix tenint una gran vigència.

E. I parlant de riscos assumits i superats. Al principi el seu projecte Galactic Suite sonava a utopia i ja s’ha materialitzat. Com va sorgir la idea de fer un hotel a l’espai? A l’estat espanyol no hi ha cap tradició aeronàutica, com va resultar la recerca de patrocinador?
La idea va sorgir de la constatació d’un fet bàsic: hi ha molta gent interessada a anar a l’espai. A partir d’aquí el més important es buscar les persones, els mitjans i preparar el context per a que l’objectiu que t’has marcat passi. Galactic Suite va néixer des del Lab pensant amb una gran innocència tecnològica i una absoluta falta de complexos. Una vegada posats a treballar hi va haver una sorpresa doble. Per un costat, descobrir que hi havia una voluntat de desenvolupar una indústria aeroespacial a Catalunya i Espanya. I segon, descobrir que al món existia la tecnologia per a fer possible el projecte. A partir d’aquí la cerca de l’inversor s’ha complicat per la situació econòmica mundial, però està en marxa.
Es comença pensant en el que es necessita, en el que la gent vol, i després es busca la manera de fer-ho realitat. El primer estadi es aguantar les crítiques dels que diuen que es impossible, que callen quan algú diu que sí, que efectivament és possible. Si insisteixes, acaba passant.

F. Quin és el seu funcionament? Sis setmanes d’entrenament per passar 3 dies a l’espai. Com és d’important el factor experiència en arquitectura?
Necessites una preparació física que també és psicològica, després tens l’experiència única, i el resultat hauria de ser una persona que té una altra visió sobre el nostre planeta i la seva fragilitat. Adonar-se de l’evident a vegades requereix d’un gran esforç. Quan tornin, els turistes, hauran d’ajudar a transmetre el que han descobert sobre ells i sobre el planeta allà dalt.
Treballem per a les persones, i en qualsevol projecte, ja sigui de disseny industrial, de joieria o d’arquitectura, l’objectiu principal es convidar a l’usuari a realitzar alguna activitat, a participar, a actuar per a fer-se seu el producte, la joia o l’espai. Cada vegada més els nostres projectes són la proposta d’una experiència possible per a la gent.

G. Parli’ns dels interiors d’aquest hotel orbital? Quines altres instal·lacions espacials han creat?
A partir de l’hotel orbital es va crear Galactic Suite Design, que és una companyia que promou experiències aeroespacials. La voluntat es aconseguir que a qualsevol alçada, des del fons del mar fins a un futur viatge de colonització a Mart, hi pugui existir una experiència lúdica per a les persones. Galactic Suite forma part d’aquesta línia, però també hi ha un globus suborbital, un dirigible, un refugi a l’Himàlaia…

H. No té por de que l’èxit mediàtic del projecte desllueixi la resta dels seus projectes?
No s’ha de tenir por de res! Els projectes busquen solucions a necessitats, no busquen notorietat. Però hi ha projectes de gran ambició que necessiten molta notorietat per atraure el major nombre de persones per a desenvolupar-lo i per a finançar-lo. D’aquí que Galactic Suite necessiti de molta notorietat, necessiti ser popular. Primer perquè és un dels seus objectius: comunicar l’espai a la gent, i segon perquè necessita ser conegut per a generar la confiança dels inversors i dels possibles participants industrials. A vegades fer soroll és fonamental.

I. Com somnia Xavier Claramunt la ciutat del futur? Se sent un mil·lenarista, creu que acabarem colonitzant la resta de planetes?
Sí, acabarem colonitzant planetes. Ja hi ha projectes sobre Mart, en algun dels quals Galactic Suite Design també ha participat. I tornem a tenir aquí la moda i la necessitat de trepitjar la superfície de la Lluna, que és la part festiva i popular d’aprofitar el satèl·lit com a banc de proves científiques i tècniques per a la colonització de l’espai i la recerca d’alternatives energètiques per a la Terra. Sense oblidar la part més intangible de la reflexió sobre el que som com a espècie i la raó de la nostra existència.
En aquest moviment també hi són presents mitjançant el Google Lunar X-Prize a on hi participem formant part del Barcelona Moon Team.

J. El seu estudi va aixecar polèmica cap al 2007 amb el catàleg de gratacels a l’estil de les vivendes prefabricades dels Estats Units. Té mercat una proposta com aquesta en un món que tendeix a la individualització?
Sí, i especialment per això, per la necessitat de la gent de fer-se un espai propi. En aquests moments estem desenvolupament el que anomenem SmartLiving, una proposta d’habitatge assequible i de qualitat. L’estratègia es construït una habitatge amb uns acabats bàsics que l’usuari pot decidir completar. SmartLiving aconsegueix un preu ultracompetitiu eliminant intermediaris gràcies a ser una empresa que integra equip de disseny, constructora i finançament en una única companyia.

K. Per què els estudis d’EQUIP a l’estranger estan instal·lats a Hangzhou i la Xina. Un pot pensar que països com aquest últim no destaquen precisament per la seva creativitat.
Xina és creativa! Es veritat que copien, però després aprenen i en un termini molt curt proposen. I això no ho fan només en àmbits del disseny, en qualsevol disciplina tenen una actitud molt desacomplexada que els possibilita donar respostes sorprenents. Moltes vegades no ens agraden, moltes vegades són desequilibrants per a les dinàmiques establertes, però són creatives! Recordeu quan alguns anuncis mostraven japonesos fotografiant frenèticament un producte europeu per a copiar-lo? Algú ara pensa que els japonesos només copien?

L. No li preguntaré si EQUIP pot treballar a diferents escales, perquè és evident que ho fa i molt bé. Ha pensat en crear sinèrgies no només amb dissenyadors i arquitectes, sinó amb altres disciplines?
Galactic Suite ja ha hagut de buscar professionals de disciplines diferents. De fet, un projecte afrontat sense prejudicis acostuma a demanar la participació de professionals fora de l’àmbit de l’arquitectura. I això per a qualsevol gremi. L’arquitectura és una disciplina d’integració, cada vegada més complexa, que necessita que el que sàpiga fer faci. El professional que ho sap fer tot, una actitud que tradicionalment ha tingut l’arquitecte, no pot donar la resposta complexa que ara es necessita. Existeix el professional que es capaç d’integrar i dirigir un grup complex, aquest sí és arquitecte que necessitem.

M. En quan al disseny industrial, esmenti’ns un dels productes dels que es sent orgullós.
El packaging per a una empresa de joieria, DuchClaramunt. Més que un lloc on desar la peça és la preparació del moment màgic en que un regal es dóna. Convida l’usuari a allargar el moment de l’entrega per a convertir-ho en una experiència que augmenta l’expectativa i converteix el moment final en una explosió.

N. Quins són els seus arquitectes de referència? Hi ha que parlen de sinergia, digui’m un personatge de qualsevol àmbit que hagi estat per a vostè una clara referència?
La veritat és que hi ha molta gent que ho fa bé. Quan era més jove sí que tenia arquitectes de referència, ara el que admiro es gent que fa coses, que proposa, vingui de la disciplina que vingui.

O. Es va introduir en el món del disseny a partir de la joieria. Com ha influït aquest àmbit en la seva faceta com arquitecte i dissenyador de producte?
El material, l’enginy i la immediatesa. La velocitat amb la que es passa d’una proposta a un objecte construït és una font de plaer. És el plaer de l’artesà, que va veient com el seu producte es va fent segon a segon, i al final del dia té alguna cosa de la que sentir-se orgullós. És un plaer tan bàsic com necessari.

P. Va dir un cop que els productes són instruments per donar resposta a les preguntes de la gent. Ara que es potencia el concepte de ‘univers propi’, com sap que està contestant a les preguntes adequades?
L’important és saber col·locar la pregunta adequada. De fet hi ha molta gent capaç de donar respostes brillants, però no tants són capaços de fer la pregunta.

Q. Equip té una nova manera de concebre les idees i el treball. Ha pensat en fer escola?
La millor escola és que cada un et copiï com vulgui, en allò que consideri que li va bé per a seguir avançant i donant respostes adequades. Crear una escola es obrir la porta del cementiri. La transmissió s’ha de realitzar des de l’oferiment, des de la generositat, i no des de l’explicació. Self service!

R. Vostè que és un home d’idees. Doni’ns un bon consell per fer fluir la creativitat.
No tingui complexes i actuï!

S. Recomani’ns un llibre, un restaurant, una pel·lícula i un museu.
No llegeixo, no vaig al cinema, no visito museus. Però menjo. L’últim que em va sorprendre és una bodega en la que també es pot menjar, m’agraden els espais que serveixen per a més d’una activitat i que et donen joc per a fer-te’ls teus. Em sembla que el lloc es diu Monvinic.

estimats SENYORS DE LES TORRES

TE04031PL-02-EQUIP.jpg

DE PART DE
L’amic d’un amic d’aquell parent que coneix a qui s’ha de conèixer i que parla amb la persona justa avui que està de bon humor. De Xavier Claramunt a Josep Maria Grau via Joaquim Vilar insinuat per Antonio Hospes Pérez.

QUI SOM
Som arquitectes pero treballem alhora en disseny industrial i de joieria. Intentem que els objectes tinguin algun sentit per a les persones que els han de fer servir.

QUÈ VOLEM FER
Volem fer una TORRE, i Colonial pot fer una Torre. Doncs aquí estem.

QUÈ PODEM OFERIR
El fet de treballar en diversos àmbits fa que tinguem coneixements tècnics i criteri propi en molts més aspectes que la majoria d’estudis d’arquitectura.

PER QUÈ PODEM FER UNA TORRE: LA PREPARACIÓ
Ens hem estat entrenant en els camps que considerem cabdals per a definir el benestar de les persones. Totes han estat aproximacions tan tècniques com sensibles: l’arquitectura, el disseny industrial i la joieria. I ara considerem que ha arribat el moment de juntar totes aquestes disciplines en el disseny i construcció d’una TORRE.
Una TORRE és un disseny integral. Una TORRE és com l’òpera, s’han de tenir coneixements en múltiples escales, coses grans, coses petites, amb intenció, però també s’han de saber coordinar. Sensibilitat i tècnica.

PER QUÈ FAREM UNA TORRE: L’ASSALT
Abans no vàrem tenir por de créixer en tantes disciplines, i ara estem obrint els camins i emprenyant a qui faci falta per juntar-les totes. De moment hem fet dos moviments estratègics:
Primer obrir una oficina tècnica a Xina que treballa de tu a tu amb el despatx Hou Teh Chien amb propostes d’edificis comercials a Pequín i Hang Zhou.
Segon, en colaboració amb Robert Brufau BOMA, hem presentat propostes de TORRES a un grup de promotors de Doha (Qatar).

I ara truquem a la porta dels que poden construir una TORRE a Europa, vosaltres.