Acumular i manufacturar són dos activitats característiques de les tendències de producció i vida actuals. Les persones tendim a acumular objectes que només seran utilitzats de forma puntual, massa vegades fins hi tot acabaran sent inútils. Els productes que utilitzem per a construir els nostres habitatges són en un gran percentatge fruit de processos complexos i que requereixen molta energia per a completar-se. El resultat són manufactures costoses des de molts punts de vista. Les dues pràctiques observades estan fonamentades en unes dinàmiques d’acumulació i malbaratament de recursos, per tant no es recomanable mantenir-s’hi en elles. No són sostenibles.

La proposta d’un habitatge per a una parella jove sense fills per a Casa Barcelona parteix d’aquestes dues observacions i proposa una estratègia que es basa per una banda en utilitzar el mínim material possible per a deixar un habitatge llest per a ser començat a utilitzar (instal·lacions bàsiques i distribució tèxtil adaptable), i per l’altre en la utilització de productes industrialitzats (cortines, lones, panells mòbils) i en l’aplicació de sistemes tradicionals relacionats amb criteris de sostenibilitat: la galería i el doble mur.

L’objectiu es proposar un habitatge per a una parella jove (30 anys) sense fills on la majoria dels materials utilitzats provinguin de processos industrials senzills que només necessitin una adaptació mínima per a la seva nova aplicació en una vivienda.

La proposta de distribució flexible i ubicació de les instal·laciones ha de permetre que aquest habitatge bàsic creixi i es vagi completant d’acord amb les necessitats específiques de la parella que se la de fer seu.

Productes industrials
Es pretén aprofitar tecnologies desenvolupades per altres àmbits (principalment industrials), que tinguin una certa tradició d’ús i que encara que provinent d’altres àmbits ja hagin estat previament provades.

Els tres productes industrials que són utilitzats per a la configuració bàsica són cortines per a realitzar divisions directament relacionades amb ús de l’habitatge, lones per a construir un sostre retroil·luminat que donarà els ambients a les diferents zones, i un sistema de panells divisors que permetran l’aparició d’una galeria a la façana sur i una zona d’emmagatzematge a la façana nord.

Sistema de creixement
L’habitatge neix amb un simple perímetre tancat a nord (opac) y sud (vidre), amb una dotació mínima d’instal·lació de cuina i de bany sobre les façanes curtes on s’acumulen les instal·lacions comunes de l’edifici i que fan alhora de tancament lateral. La cuina té els electrodomèstics per a cuinar i conservar aliments, el bany té les peces de sanejament mínimes, l’emmagatzematge s’aconsegueix amb unes simples caixes, la zona d’estar té una taula i dues cadires i la zona de dormir un llit.
En aquest primer estadi bàsic també s’instal·la el sostre tèxtil retroil·luminat i que ja inclou la previsió d’un primer nivell de divisió transversal (cortines) i longitudinal (panells divisors).

Una vegada l’habitatge s’ocupa, aquesta parella jove anirà veient les seves necessitats vitals i les anirà desenvolupant, completant i ampliant els sistemes bàsics que estaven muntats d’origen.

En aquest sentit, un segon estadi el marca l’aparició de les cortines transversals. Aquestes cortines es mouen en parelles independents i delimiten quatre àrees principals: cuinar, menjar i estar, dormir i bany. Cada una de les cortines afegeix un component tecnològic dirigit a complir perfectament les necessitats de les àrees que delimiten. A la zona de bany les cortines tenen components relacionats amb el tractament dels olors i l’estanquitat a l’aigua; a la zona descans relacionats amb l’aïllament acústic i la calidesa ambiental; a la zona d’estar relacionats amb la tecnologia de la informació i la il·luminació; a la zona de cuina aquestes cortines aporten qualitats d’aïllament front els olors, tractaments contra l’oli, etc.

Un tercer estadi bé definit per l’ús de panells divisors longitudinals que creen una zona de galeria a la façana sud i una zona de emmagatzematge a la façana nord. Aquesta configuració també es relaciona amb estratègies clàssiques d’aprofitament passiu de l’ambient exterior.
En aquesta direcció la galeria a sud es converteix en un jardí-hivernacle o façana vegetal.

D’aquesta manera es vol evitar que les persones s’hagin d’adaptar a un habitatge donat, que normalment porta al canvi i obsolescència de productes i espais abans de ser utilitzats.

Al contrari, es proposa que sigui l’habitatge el que vagi creixent amb els seus habitants a partir d’un inici que impliqui la utilització dels mínims materials però amb la previsió per a muntar amb facilitat divisions i complements que s’adiguin amb la vida d’una parella en concret.