IN06113CA-Caixa d’Arquitectes

06 113 CAIXA D’ARQUITECTES. BARCELONA. 2006 170M2
  News offices for the Caixa d´Arquitectes competition

IN6013CA-01-EQUIP.jpg
Alí$ia, els diners no són un problema
Relaxis! Em relaxo. Respiri profundament! Respiro profundament. Trepitjo amb força i zas!, ja sóc a dins. No n’hi havia per tant. M’assec a un tamboret giratori i espero, entretingut amb una mica de publicitat i baixos tipus d’interès, tot mirant-me en les parets polides, i tant que sí, molt lluents, que em retornen una imatge em sembla que mig engrandida. Aquí hi ha trucu. A mi em sembla que no sóc pas tan gros. Torno a donar una volta amb el tamboret i no puc evitar cridar allò de Jacinto, tres cañas, una de bravas y 35.000 euros. Marchaaando! Al fons em sembla sentir un popular oído cocina. Bé, la veritat és que la meva comanda de tres xifres, després de la canya i les braves, m’obliga a seure en un sofà levitador que em puja a un núvol que em relaxa. Relaaaaaxa. Una companya d’en Jacinto em parla de forma seductora i jo només puc assentir i fer quatre preguntes intranscendents. Bé, això és el que em creia, però mira per on que una d’elles va fer somriure l’Alí$ia, que és així com m’agrada recordar que es deia, i em va convidar a entrar a una gran butaca, sí entrar, que m’encerclava, a mi, a ella, i a algú més que prenia notes. I allà dins, tot tranquils, vàrem acabar de fer el que s’havia de fer i tots contents. Llavors, ja em va quedar clar que els diners, el que estrictament anomenem diners, no són un problema.

IN6013CA-02-EQUIP.jpg

IN6013CA-03-EQUIP.jpg

IN6013CA-04-EQUIP.jpg

IN6013CA-05-EQUIP.jpg

AR05007AL-Alfafar

05 007 AUDITORIUM ALFAFAR. ALFARAR. 2005 19.495M2
  Auditorium of Alfafar competition

AR5007AL-01-EQUIP.jpg

Bien de mañana, Octubre, la Tauleta, José María Morales y el Doctor Ferran miran con ojos enlagañados, cabezas alborotadas y caras apelmazadas cómo unos espacios singulares se reparten escurridizos por el interior de un bosque urbano que acaba de surgir en el descampado donde hasta ayer se cultivaba polvo.
El nuevo auditorio y casa de cultura de Alfafar, desconfiado de su entorno, se construye como espacios introvertidos que buscan la referencia en sí mismos, cuidándose muy bien de no dejar de mirar al cielo que se asoma entre las ramas de los pinos y algarrobos que pimpollean por lo que quiere crecer como parque.
Desde el exterior, la construcción es solo parcialmente visible y busca dejar libre el solar para convertirlo en un bosque urbano, un entorno seminatural que le sirva de puerta.
Pero, ¿de dónde le viene esta vocación huidiza al edificio? Al Hofra, topónimo árabe que ha dado lugar a Alfafar, remite a un terreno con hoyos, de fosos… Su compañero de viaje lo descubrimos en los ullals, las surgencias de agua que afloran en la Albufera. Los primeros hacia abajo, los segundos sacando lo está guardado en la profundidad. Dos pistas que se desarrollan en una estrategia de movimiento que permite al auditorio, a las bandas de música, salas de reuniones, de exposiciones, a la galería Edgar Neville… establecer una relación de mutuo beneficio con el espacio que liberan en superficie.
El resultado es un conjunto de espacios singulares pensados específicamente para su uso, conectados por el bosque en el exterior y por una circulación oculta en su interior. Cada uno su mundo y la plaza para todos, bien pública. 

AR5007AL-02-EQUIP.jpg

AR5007AL-03-EQUIP.jpg

AR5007AL-04-EQUIP.jpg

AR5007AL-05-EQUIP.jpg

AR5007AL-06-EQUIP.jpg

AR5007AL-08-EQUIP.jpg

AR5007AL-07-EQUIP.jpg

AR04057RU-Rubi Library

04 057 BIBLIOTECA RUBÍ. RUBÍ. 2004 5.00M2
  Public library in Rubí competition

AR4057RU-01-EQUIP.jpg

Ei, neng, que les biblioteques ja no són per llegir. La gent hi va a fer els deures o treballar o estudiar a causa de que les cases que es fan ara no són capaces, fracàs absolut, de que la gent hi pugui trobar un lloc amb la mínima tranquilitat. Que no t’enteras contreras. Les cases són massa petites, la gent fa massa soroll i els televisors sempre van a tota metxa sense tenir necessitat d’orientar els bafles per atronar amb èxit els veins. La part positiva és que les famílies, totes una mica desestructurades, sempre tenen elements disposats a taladrar el cervell dels més joves fet que els avoca a buscar un refugi, fem un refugi, home.
El jubilat avorrit també es passeja per les biblioteques, i en aquestes instal·lacions s’hi llegeix el diari, s’hi pren el solet de l’hivern i la fresca maquinada per soportar la canícula estival. Un bon i necessari servei social. Com que no hi ha classe no hi ha overbooking, perfecte timing. S’hi ha de tenir el Marca, l’Sport, el Mundo Deportivo, l’As i l’arxiu dels Dicen.
Lluernaris o façanaris, i així en comptes de portar la llum de dalt a baix la porten de costat a costat, de nord a sud, de biaix. Conduir la llum longitudinalment, que es passegi per les sales en comptes de caure a plom travessant plantes, i que al final tregui el cap al carrer, a veure què si cou.
L’estructura ordena la posició i recorregut dels tubs de llum. Per introduir la llum dins l’edifici es perforen uns patis amb façana a cada planta. Aquests patis poden anar a buscar la façana al carrer en moments puntuals, d’aquesta manera el pati supera la categoria de perforació vertical per a passar a volum de claror que va a nodrir-se de llum allà on n’hi pot trobar: la coberta i les façanes.
Cors de l’edifici, punts vitals que regeixen la posició de les activitats i de les instal·lacions. Són bosses de llum tant de dia, llum del sol, com de nit, il·luminació artificial. Concentracions que són el centre jeràrquic de l’edifici.
Antic magatzem industrial
Estructura metàl·lica a conservar

AR4057RU-02-EQUIP.jpg

AR4057RU-03-EQUIP.jpg

AR4057RU-04-EQUIP.jpg

AR4057RU-05-EQUIP.jpg

AR4057RU-06-EQUIP.jpg

AR4057RU-07-EQUIP.jpg

AR4057RU-08-EQUIP.jpg

AR4057RU-09-EQUIP.jpg

AR04041IB-IBAVI Calvia

03 041 IBAVI CALVIÀ. 2004 32.050M2
  Housing in Calvià competition

AR4041IB-01-EQUIP.jpg

És una situació extraordinària haver de situar vivenda col·lectiva dins un bosc. Donada aquesta oportunitat la proposta no passa tant per un estilisme arquitectònic sino més per que els futurs habitants comparteixin l’ombra sota els arbres. D’aquesta manera el pla del terreny es vol conservar lliure d’obstacles, fent possible travessar a peu pla tot el solar que esdevé un jardí. En comptes de dividir fisicament l’espai entre cada una de les vivendes l’amplitut de la pineda esdevé qualitat innegociable, per a tots els habitants i les seves activitats. Però això implica acceptar un cert grau de vida en comú, com la que necessita una barbacoa o certs esports d’equip, quan la realitat diu que costa compartir fins hi tot l’ascensor. Tot són maneres de viure.
VIURE A UN BOSC Les agrupacions de vivendes en blocs o en continus adossats no semblen les més adients. D’aquesta manera, i tenint en compte l’extrema raresa, molt positiva, de la situació donada, proposem forçar lleugerament els usos habituals i evitar qualsevol tendència al minifundi insinuant l’oportunitat de compartir el bosc, conviure també en les activitats a l’exterior, en aquest jardí que ho envolta tot. Es busca el clar entre els arbres per plantar uns pilarets sobre els quals deixar reposar uns pavellons, des dels que mirar tota la pineda que creix al voltant. Les vivendes, agrupades en alçada per sobre de la pinassa i ocupant mínimament el terreny, estan envoltades a les plantes habitades per una gelosia de fusta que ajuda a que les construccions perdin l’escala i es fonguin amb el bosc. L’accés en cotxe s’aturaria en unes àrees d’aparcament que trobaríem al perímetre del solar i des de les que aniries caminant, travessant el bosc, fins a casa teva. Una vegada dins l’habitatge i gràcies a uns tancaments totalment vidriats protegits per aquesta gelosia, tornaries a estar enmig de la pineda, però ara en alçada i amb privacitat. És una manera de viure.

AR4041IB-02-EQUIP.jpg

AR4041IB-03-EQUIP.jpg

AR4041IB-04-EQUIP.jpg

AR4041IB-05-EQUIP.jpg

AR4041IB-06-EQUIP.jpg

AR4041IB-07-EQUIP.jpg

AR04043BI-Bigues

04 043 BIGUES. BIGUES I RIELLS. 2004 2.155M2
  Cultural centre in Bigues design development

AR4043BI-00-EQUIP.jpg

Una falla que a efectes pràctics podriem dir que sempre ha estat allí, un allí que en un cert moment va passar a denominar-se Bigues i Riells, i on més tard es troba amb un escultor, Ferran Capdevila, amb un pronunciat interés pels rellotges de Sol.
L’escultor sap que si a la pedra un l’esculpeix, i al ferro un el fon, doblega o talla, a la terra el que se li pot molt ben fer és excavar-la. Treure’n d’aquí i posar-ne allà, perque la terra, com la matèria, no hi ha Déu que la destrueixi.
Primer teniem la terra, que és una, i gran, però no està massa còmode amb aquesta plenitut feta de tantes diferències i es remou tota ella, grinyola, esbufega i de vegades troba un punt més feble o més susceptible a la decisió. La terra és trenca i les seves parts llisquen, les unes respecte de les altres però intentant infructuosament de separar-se. El resultat és l’evidència d’una composició complexe que queda a la vista de tots. La roba bruta no es renta sempre a casa i mai dins el vestidor.
L’escultor s’hi fixa, clava un bastó a terra, veu que són les cinc i s’asseu a berenar. Les engrunes fan que les fomigues, sempre tant interessades, vinguin a fer-li companyia i li provoquin un pessigolleig que el fa remoure’s una mica. Pensa, aquest és el lloc.
Crida els arquitectes i els hi explica. Fa una escultura del lloc, l’excava, intentant fer entendre als últims en arribar quina és la idea que li volta pel cap. I ells interpreten, i miren la falla, i miren les escultures, i l’escolten. I la falla fa això, i aquest home talla per aquí, doblega, enganxa. I decideixen que ja és hora de començar. L’estratègia és la inversa de la que fa servir la falla per a presentar-se.
Diferents parts d’un programa, totes amb les seves formes, dimensions i peculiaritats vàries, lliurement desenvolupades per falta de restricció. També es podria dir una certa falta de criteri. No és dolent, les coses si no de qualsevol manera sí que poden ser de moltíssimes. Un auditori, sala polivalent, exposicions, restaurant, magatzems, circulacions… Cada element per separat. I ara els convidem a pujar a l’ascensor, donat que és un terreny en pendent. Tothom s’hi estreny tant com pot, girant-se una mica per aquí, apretant amb força per allà, intentant trobar aquella posició si no ideal sí certament còmode per a no tenir que passar l’estona amb l’objectiu d’acabar-la.
El moviment d’ascensió ajuda a que la cosa es vagi reposant i les incomoditats agafin aquell aire de rutina que les fa acceptables per ineludibles.

AR4043BI-01-EQUIP.jpg

AR4043BI-02-EQUIP.jpg

AR4043BI-03-EQUIP.jpg

AR4043BI-04-EQUIP.jpg

AR4043BI-05-EQUIP.jpg

AR4043BI-06-EQUIP.jpg

AR4043BI-07-EQUIP.jpg

AR4043BI-08-EQUIP.jpg

AR4043BI-09-EQUIP.jpg

AR03039BP-University General Library of the Balears Islands (Zetta)

03 039 UNIVERSITY LIBRARY ZETTA. BALEARS IS. 2003 9.310M2
  University General Library of the Balears Islands competition

AR3039BP-00-EQUIP.jpg

La biblioteca es el “lugar central” que necesita un campus. Sin embargo, para conseguir esto no es suficiente la centralidad del emplazamiento y el carácter representativo del edificio. Es necesario que el edificio intervenga en el paisaje propuesto en el Plan Especial, construyendo puerta y final de esta gran penetración central de la antigua zona húmeda y estableciendo el vínculo entre este parque y el anillo de edificios, afirmándose mutuamente y construyendo el centro de la Universidad.
Dos suaves rampas sobrevuelan, redibujándolo, el trazado sinuoso de la antigua Font de la Vila. Cruzan en diagonal el solar uniendo las esquinas de las C/Mallorca y C/Formentera , (próxima al edificio de Son Lledó) y la esquina de la C/Cabrera con el aparcamiento. Estas rampas confluyen en un balcón central elevado una planta por encima del terreno natural. Por debajo se desliza, intacto, el paisaje de zona húmeda que acompaña a la Font de la Vila, caracterizando el espacio libre próximo al edificio. Rampas peatonales y escaleras comunican el jardín inferior con la plataforma superior, recogiendo los caminos peatonales que, cruzando el parque se dirigen a la biblioteca Este balcón cubierto, que mira sobre el gran parque, será el acceso a la Biblioteca. Se ofrece a todos los usuarios del Campus como espacio de relación, incluso de trabajo. Es la actividad y el movimiento de la gente lo que caracteriza la fachada del edificio, dándole la dimensión de espacio público central.
Este balcón da paso a los espacios de acogida: el vestíbulo de acceso y zona de circulación de los usuarios. Toda esta parte central, en la que están la escalera y ascensores públicos tiene doble altura, iluminándose a norte desde la cubierta y es apropiada para exposiciones y actividades públicas que incluso pueden trasladarse al balcón exterior de acceso. El mostrador de información y préstamo enlaza estos espacios, girando alrededor de un patio que permite ver el jardín inferior. Distribuye los usos de acuerdo con su necesidad de aislamiento: la lectura informal hacia el sur, con salida  a una terraza protegida por la cubierta, que mira sobre el jardín. La cartoteca, la hemeroteca, la dirección y la administración en la zona central (esta última frente al área y núcleo de comunicaciones verticales del personal) y la biblioteca básica ocupando todo el extremo norte de esta planta de acceso.
La fachada y la cubierta constituyen una única envolvente que sé aterraza para conseguir la iluminación  a norte. La ley de formación de la cubierta define el perímetro y la estructura del edificio. La biblioteca, de planta diáfana, queda encerrada bajo este manto escalonado que deja entrar luz natural difusa y homogénea en toda su superficie.
Situamos la biblioteca especializada en la planta superior, buscando un mayor aislamiento, constituyendo así el final de un recorrido. Está bajo la cubierta y dispone de las mismas características de iluminación natural que la básica. Gira alrededor del patio de acceso, cubriendo el balcón de entrada.
Desde el vestíbulo principal, a través de la escalera y ascensores se accede a la planta inferior, situada al nivel del terreno. Un vestíbulo da paso al resto de las áreas: Hemeroteca, Documentación y Préstamos, Catalogación y Proceso Técnico (Con comunicación al núcleo de acceso de personal).
En la zona norte de esta planta, situada contra la pendiente del terreno, se encuentra el archivo (archivo histórico y fondo antiguo y colecciones) y el área de adquisiciones y depósito general.
El archivo da fachada al patio situado junto al acceso por lo que tiene una zona iluminada naturalmente para trabajo y consulta. Además resulta visible desde la entrada al edificio por la planta superior. Junto al área de adquisición y depósito existe un muelle de carga, accesible para vehículos desde la C/Formentera.

AR3039BP-01-EQUIP.jpg

AR3039BP-02-EQUIP.jpg

AR3039BP-03-EQUIP.jpg

AR3039BP-04-EQUIP.jpg

AR3039BP-05-EQUIP.jpg

AR3039BP-06-EQUIP.jpg

AR3039BP-07-EQUIP.jpg

AR3039BP-08-EQUIP.jpg

AR3039BP-09-EQUIP.jpg

AR3039BP-10-EQUIP.jpg

AR3039BP-11-EQUIP.jpg

AR3039BP-12-EQUIP.jpg

UR2000PN-CPOBLENOUHIBRIDS AVILA

00 070 POBLENOU HIBRIDS. BARCELONA. 2000 50.000M2
  Master plan in the Poblenou district competition

UR2000PN-01_EQUIP.jpg

HIBRIDS
L’ocupació total, ubicació d’un volum edificat sense tipologies apriorístiques, es duu a terme mitjançant l’estratificació d’usos. Això genera diversos nivells d’intervenció -cotxes, nous usos industrials, buit públic, habitatges- definint-se el teixit de cadascun d’ells des de l’aplicació de lleis -circulació, continuïtat, desplaçament, proporcionalitat volumètrica- que els transformarà en macroestructures flexibles.
La priorització del buit urbà continu d’escala local resultat de la fase anterior, fa replantejar la ubicació de l’edificació. Reprenent el procés de reciclatge de les edificacions existents, contemplat des de l’inici , es procedéis a consolidar-les. Unes carcasses perimetrals que envolten les velles edificacions deixant-les encara lligades per la façana a la continuïtat de l’Eixample, que d’aquesta manera s’introdueix, acabant-se, al buit públic.

Tres fases d’una proposta pel carrer Àvila al Poble Nou
Es qüestiona el futur del carrer àvila, eix muntanya-mar, de pendent no continua cap el mar -degut a l’estratificació de les vies transversals -gran via i cinturó litoral-, ubicada enmig d’una àrea d’Eixample Cerdà d’usos mixtes, ubicada aquesta a la ciutat de barcelona, la qual forma part del paisatge de la metropoli litoral. Les diverses ubicacions d’Àvila el defineixen com a carrer que pertany a una franja densament construïda entre mar i muntanya -ubicació litoral-, que pertany a una estructura viària d’Eixample Cerdà -ubicació ciutat- i que presenta una posició casualment central respecte a l’area d’usos mixtes i tipologies edificatòries diverses -ubicació Poble Nou-.
Tendim cap a la consolidació de totes les estructures existents o cap al projecte basant-se en paisatges que encara no son?
La proposta vol distingir entre fets permanents -orientació, estructura litoral, topografia Eixample desdibuixada pel desdoblament de les vies- i fets circumstancials -parcel.lacions, edificacions, alineacions, tipologies- com a inputs de diferent grau a l’hora de plantejar hipòtesis de desenvolupament. La proposta general vol generar nous teixits atipològics a parter de l’aplicació d’estratègies, no estrictament funcionals, que defineixin la seva pròpia forma, el seu paisatge. La proposta no es vol imposar sobre el territori sobtadament, sempre s’imagina un paisatge mutant.

UR2000PN-02_EQUIP.jpg

UR2000PN-03_EQUIP.jpg

UR2000PN-04_EQUIP.jpg

UR2000PN-05_EQUIP.jpg

UR2000PN-06_EQUIP.jpg

UR2000PN-07_EQUIP.jpg

UR2000PN-08_EQUIP.jpg

UR2000PN-09_EQUIP.jpg

UR2000PN-10_EQUIP.jpg

UR2000PN-11_EQUIP.jpg

UR2000PN-12_EQUIP.jpg

UR2000PN-13_EQUIP.jpg

UR2000PN-14_EQUIP.jpg

UR2000PN-15_EQUIP.jpg

UR2000PN-16_EQUIP.jpg

UR2000PN-17_EQUIP.jpg

UR2000PN-18_EQUIP.jpg

AR0021A7-Baixos A7

00 021 A7 BAIXOS. BADALONA. 2000 2.200M2
  Museum in autoway side. design development

AR0021A7-00-EQUIP.jpg

Es sotes de les vies ràpides que creuen la nostra ciutat. Un cas: el tram de l’autopista Barcelona-Mataró en el seu pas per Sant Adrià del Besòs, entre vivendes molt apropades.
Es proposa com a sistema d’rdenació, un passeig mueseu amb la possibilitat de ser visitat en cotxe.
L’actuació contempla un terra, del sota fins a l’espai entre vivendes.
La via ràpida es transforma, al carenar-la, en un segon element e sostre.
La claredat dels dos elements i una especial geometria convertiean l’espai, de costat a costat, en una continuitat. Uns “braços-rampa” que penetren fan possible el recorregut en vehicle, tanquen uns petits pàrquings. Des d’aquí també s’accedeix al passeig-museu i a les vivendes. Quan els vehicles desapareixen passen de rampes a llocs d’activitats (mercats, cinemes, festes,…)
E terra un abombament. Una zona més propia de passeig museu en el centre, la repetició d’una seneta permet l’aparició de petites pestanyes on colocar-hi les peces. Les altres zones, a les bandes, seran ajardinades: arbres, bancs, petits punts de llum… estaran a diferent nivell de carrer principal i molt relacionades amb les vivendes.
L’autopista carenada. El sostre d’aquest passeig museu absorbeix el soroll, il·lumina i amaga, per uns lluernaris deixa passar la llum sota la via.
Es bonic pensar com conviuen: un abombament que varia, una rampa amb multiples possibilitats, un sostre carenat, un Chillida, un Brancussi, un Miró, un nen amb la seva mare, aquella parella d’enamorats…

AR0021A7-01-EQUIP.jpg

AR0021A7-02-EQUIP.jpg

AR0021A7-03-EQUIP.jpg

AR0021A7-04-EQUIP.jpg

AR0021A7-05-EQUIP.jpg