[s. XII; del ll. pomum ‘fruit de qualsevol arbre o planta’, que en cat. ant. tingué també el mateix sentit i després, per semblança de forma, designà coses més o menys arrodonides (pom de flors) o usades com a agafador (pom de la porta, pom de l’espasa)]
m 1 1 Peça esfèrica o arrodonida posada com a ornament a l’acabament d’un barrot o d’un element vertical d’una barana, d’un moble, etc, o que en una porta, en un calaix, etc, serveix d’agafador.

[1413; del ll. pantex, -icis, íd., i encara més d’un ll. vg. *pantica]
f 1 1 ANAT ANIM Abdomen, ventre, especialment la seva cara anterior.
2 estar de panxa enlaire (o gratar-se la panxa) fig Estar ociós.
3 la panxa no escolta músiques fig Quan hom té gana o està desnodrit, no fa cas de les paraules d’ànim o de les recomanacions.
4 omplir la panxa Menjar.
5 posar-se de panxa al sol fig Inhibir-se d’una tasca, etc.
2 1 El ventre quan fa bot. Tenir panxa, molta panxa.
2 posar panxa Engreixar-se, adquirir volum la panxa.