Sortim a BTV

TE04030PR-09b-EQUIP.jpg
>download

Com et definiries?
Bé, m’agradaria ser altres coses però crec que el que sóc és un emprenedor.

Quina es la teva filosofía?
El nostre objectiu és fer coses que siguin útils per a la gent. Que siguin útils per a que la gent interactuï, parli, xerri, facin coses junts.
De fet la nostra filosofia, per a dir-ho d’alguna manera, es podria resumir en tres premises que intentem seguir sempre. Primer és reinventar sense parar, que és com preguntar-li a un conegut cada vegada que te’l trobes. ¿i tu qui ets?
Segon, sempre acostar-se a la gent, que s’entengui el que fem i que se li trobi una utilitat.
Tercer és tenir una actitud propositiva, no només preguntar ¿i tu qui ets?, no només estar pròxims a la gent, sino també fer constantment, donar respostes. Aportar alguna cosa, vaja.

Quin es el teu métode de treball?
El nostre mètode de treball és doble. Primer donant resposta a solicitacions concretes de clients: et demanen un servei i tu els hi dones. Normal. Però també seguim una altra estratègia, a la que li donem el no massa original nom de LAB. Aquesta segona bé a ser el nostre racó per a investigar i provar solucions que més tard, més d’hora o mai, per què no dir-ho, seran aplicades, en part o en intuició, als treballs que tenen un client i un objectiu determinat.

Quin tipus de profesionals formen LEQUIP+CLARAMUNT?
Bàsicament professionals joves. Amb l’experiència justa per a no generar disbarats però amb la frescura suficient per a estirar més el braç que la màniga i ficar-se en reptes del que només es pot sortir de dues maneres, destrossat o engrandit.

Que es el LAB?
Finalitat.Mètode de treball
Com es diu molt sovint, m’agrada que hem facis aquesta pregunta. M’agrada molt.
El LAB consisteix en treballar en alguna línea d’actuació o en algun producte abans de que apareixi un client en concret. En general el tenim en ment, sabem qui pot ser, és a dir, en el fons sí que tenim client, però ell encara no ho sap. Això ens dóna la llibertat per investigar. És com fer una pretemporada abans de començar a jugar-nos els punts. No són treballs teòrics, segueixen un programa concret, amb uns objectius i definint-se uns clients hipotètics, i van donant lloc a una sèrie de productes o solucions que fan formant el que nosaltres anomenem un catàleg. Així quan apareix un client, o si després de tan xiular-li l’orella un altre es dóna per al·ludit, podem mostrar-li productes o solucions que en realitat ja hem assajat.

Importancia del treball en equip.
Només dir-te que el nostre nom és EQUIP. És un nom que admet que se li afegeixin constantment nous col·laboradors. Per exemple EQUIP BTV, i ens posem a fer un documental sobre els projectes que al llarg de la història s’han considerat disbarats i han acabat sent realitats normalíssimes. També n’hi a dels altres, disbarats que van quedar-se com a excel·lents despropòsits. Bé, potser són més interessants televisivament parlant. Qui sap.

No és una mica arriscat fer un Hotel Galactic?
Home, arriscat. El que sí et puc dir és que és agosarat. Diguem que és un tipus de projecte que només s’espera de gent que provingui de contextos industrialment i econòmicament més potents. Però les coses no sempre han estat igual. S’ha d’anar sense complexos. Les coses es poden pensar a qualsevol lloc, després sempre t’has de moure per a fer-les realitat, buscar els col·laboradors adequats.

El futur està en ser multidisciplinar?
Relació entre arquitectura, joieria i disseny industrial?
El futur està en treballar sense complexos. Això et porta a interessar-te per altres camps, que acaben sent necessaris. Si penses de forma oberta t’acabes associant amb col·laboradors moltes vegades sorprenents. La relació entre l’arquitectura, la joieria, que a nosaltres ens agrada anomenar ornament, i el disseny industrial pot ser tal que en aquests moments hi puguis afegir l’aeronàutica o la tecnologia espacial.

Lo funcional ha de deixar pas al disseny?
L’agulla d’estendre la roba és un disseny, i també és funcional. De fet, la contraposició entre funció i disseny no és real. Tot el que utilitzem ha passat per un procés de disseny, s’ha hagut de pensar, adaptar… etc. El disseny és neutre, el que passa és que hi ha mals dissenys.

Que s´ha de fer per arribar a fer el que un vol?
La meva experiència diu, resumint molt, que per a arribar a fer el que un vol s’ha de ser tossut com una mula. Podríem parlar de creure’s el que un fa, tenir constància i una contínua millora, buscar i trobar els col·laboradors adequats, prendre decisions dures, altres arriscades, intentar evitar les que són directament suïcides… Però crec que queda més ben resumit amb la idea de ser més tossut que una mula.

En que creus que has innovat en la teva feina?
En saltar alguna barrera, en el sentit de proposar situacions fora dels àmbits tradicionals. Especialment en la flexibilitat de donar respostes, respondre a qualsevol preguntar que pugui venir de qualsevol client. Buscant tots els col·laboradors que facin falta per a construir aquesta resposta. I si aquest és un mossèn, serà un mossèn. Sense complexos.

Requisits per ser innovador.
Aconseguir aportar alguna novetat i sobretot, que moltes vegades s’oblida, insistir i construir el context suficient per a que aquesta novetat sigui realitat, diguem que aconseguir que entri en producció.

Que s ha de fer per estar constantment innovant?
Home, potser no s’ha d’innovar constantment, només quan fa falta. Bé, potser fa falta molt sovint.

Que t agradaria fer que encara no has fet?
Tenir un fill amb totes les dones que he estimat.

S’ha de ser arriscat per fer el que un vol?
Sí. Però no és el risc de pujar una paret vertical sense cordes. A vegades és més un risc mental, de posar-te reptes que puguis poc a poc aconseguir.

Barcelona et facilita la feina?
Sí, clar, per suposat. Sense lloc a dubtes.

Que ha de tenir la teva casa ideal?
Sí, és clar.

El teu dessig?
El teu paradis?on et perdries?
Em perdria amb ella en una ciutat com Bandar Seri Begawan si no portés plànol, ni guia, ni peles… tu ja m’entens.

Últims projectes. Que estàs fen ara?
Vivendes al Montsià, Hotels a Mallorca, Barcelona, Lisboa, Beijing. Sona molt gran, però en el fons tot és més normalet. Guixetes…

I les Galactic Suites.