Un dinar, un sopar, un… un… En un restaurant xinès! A la Xina. Ni ens recordem del menú. Però del que no ens oblidem és de les vegades que es brinda en qualsevol menjar xinès amb xinesos i a la Xina.
La paraula clau és gang bei, que no vol dir altra cosa que salut, chinchín, cheers o prost! Que aprofiti. Com un és pot ben bé imaginar, després de practicar generosament el tant socialitzant ús del gang bei, la loquacitat augmenta i la sensació d’estar molt fi i emetre ocurrències sempre pertinents és molt alta. En aquest precís moment, el discurs sobre el projecte per a dues torres i edificis annexos a la riba del Qiantang a la ciutat de Hangzhou assoleix el seu zenit orquestral. A les frases que s’intercanvien sense solució de continuïtat els interlocutors, s’hi afegeix una coreogràfica i afectada giramenta de mans acompanyada d’un impúdic aixecar de braços que sembla saludar a algú en la distància. Res més apartat de la realitat, perquè el preciós subjecte i centre de les mirades i comentaris són uns dibuixos i unes maquetes per a les abans esmentades torres, que gràcies a trobar-se a escala i malgrat els seus 220 m d’alçada, caben còmodament a la taula, aquí mateix, envoltats d’indicis clars d’un esplèndid àpat. Un dels interlocutors repeteix amb un somriure d’orella a orella que allò li agrada molt, moltíssim… Aquest remenar-se de les torres, aquesta forma esmunyedissa que tenen de relacionar-se la una amb l’altra. Acompanya les seves paraules encabritant les mans i provoca que a un dels comensals se li acudeixi relacionar tota la martingala amb un ball que li és molt familiar. De pet i bolet, de la punta de la llengua a on s’hi ha estat una bona estona, salta la paraula FLAMENC, FLAMENCO per a ser més exactes. Doncs això mateix, que és com el flamenc. I a partir d’aquí tot ve coll avall, amb una gran naturalitat, vaja que es queden batejades com les FLAMENTO TOWERS.
El factor humà, la relació personal, paral·lela al desenvolupament tècnic i estudi de les necessitats del projecte, va resultar fonamental per a batejar la proposta i a partir d’aquí el propi nom, FLAMENCO TOWERS, es va erigir en motor d’un nou impuls i nova referència, fresca i energètica, del propi projecte. El flamenc es va establir com una imatge clara i potent que il·luminava tant als que s’hi acostaven per primera vegada al projecte, un missatge directe, com als que el tenien que seguir desenvolupant, una referència guia.
El lloc escollit per a la construcció és el delta del riu Yangtzi, que amb una població total de més de 80 milions de persones és una de les àrees urbanitzades més grans del món. La zona inclou municipis de dues de les províncies amb un PIB més alt de tota la Xina: Jiangsu, Zhejiang i la municipalitat de Shangai, que és la principal ciutat de la zona. Segueixen en importància Nanjing, Hangzhou i a certa distància Ningbo. En total l’àrea urbana està constituïda per 14 municipis amb un elevat grau d’autonomia. És reconeguda la preeminència de Shangai, mentre que la resta de municipis competeixen entre ells per atraure capital i créixer amb celeritat. Les FLAMENCO TOWER es troben a Hangzhou, un d’ells.
Hangzhou i Shangai estan separades per 180 kilòmetres que es poden cobrir per carretera, autopista i ferrocarril d’alta velocitat. Existeix el projecte d’una línia de tren magnètic que reduirà a 28 minuts la distància entre les dues ciutats, acostant Hangzhou a l’aeroport internacional Pudong. Aquesta proximitat ha possibilitat que tradicionalment Shangai i Hangzhou siguin ciutats complementàries: la primera com ideal de gestió urbana i la segona com exemple de conservació del paisatge, cultura i història.
Aprofitant aquesta direcció, Hangzhou està apostant per un creixement urbà que reconegui els valors de paisatge i història que l’han caracteritzada, especialment en relació al famós Llac de l’Oest. Per exemple, i per a descongestionar l’actual centre de la ciutat, que ha crescut al voltant del llac, s’han buscat nous territoris a la riba del riu Qiantang. El lema oficial és cap a l’est expansió urbana, cap a l’oest extensió turística. D’aquesta manera es volen conservar els valors que atrauen a més de 12 milions de visitants cada any, concentrant el creixement a la marge del riu en la que es troben els districtes de Binjiang i Xiaoshan, fora del nucli històric. El creixement de Xiaoshan, en el que es troba l’aeroport internacional, està provocant que Binjiang vagi assumint el paper de nou centre, un pont entre Xiaoshan i la ciutat que va créixer al voltant del Llac de l’Oest. Aquesta és la posició estratègica de les FLAMENCO TOWERS.
Concretament, sobre una riba de Binjiang és on es projecta edificar les FLAMENCO TOWERS, 220 metres d’alçada distribuïts en 55 plantes, més 4 sota rasant que sumen als anteriors 12 metres més. El projecte es desenvoluparà en dues fases que sumaran aproximadament 125.000 m2. El programa funcional inclou un hotel i spa de 35.000 m2 per a una de les torres i un de mixt amb vivendes i oficines, aproximadament 25.000 m2, per a l’altra torre. El sòcol que les unirà estarà ocupat per una zona comercial de més de 15.000 m2. En una segona fase s’executaran quatre torres de vivenda, més de 48.000 m2, d’alçades variables i que formaran un conjunt al voltant de les torres amb les que es connectaran a través de l’aparcament i de la zona comercial.
Però el projecte segueix viu… I apareixen els globus, i tornem al factor humà en forma de l’alcalde de Hangzhou. Gelosos de conservar el seu entorn d’edificis, els responsables del govern de la ciutat estan pensant en evitar que des del Llac de l’Oest es puguin veure edificis en alçada. Per això s’han empescat una estratègia que consisteix en elevar globus sobre les zones a edificar que són alçats fins a l’altura de les torres projectades. Si remant amb tota la parsimònia del món veig el globus des del llac, doncs a treure plantes, si no veig res, doncs endavant. I d’aquesta manera quedem pendents de que escampi la boira que acostuma a impedir una visibilitat de més de 200 metres a tot Hangzhou per a que alguna autoritat remadora vegi o no vegi el globus que simbolitza a les FLAMENCO TOWERS. Esperem que tinguin allò que en diuen duende.