La nostra dona a la Havana

TE04030PR-10b.jpg

EQUIP en la seva antiga forma d’ADD+ va anar a Cuba. Qui la fa la paga. Com, arrossegant uns petits detalls, insinuacions, rumors, es pot crear, inventar, fantasiejar una història. Joc brut al voltant del flirteig, del marejar la perdiu i el prendre el joc per veritat contrastada, fer passar la realitat per un garbell més casolà que un àrbitre de la Champions League.
ADD+ s’inventava programes, EQUIP segueix fent-ho, s’inventava projectes, EQUIP segueix la tradició, i s’inventava clients, EQUIP és el client. A partir d’unes molles d’informació que altres tirarien a les gallines ponedores, ADD+ aixecava maquinacions que ridiculitzarien a una línia Maginot de castells en l’aire i que tenia com a següent parada el traçat de la gran muralla sobre el cel xinès.
ADD+ redescobria a partir d’una mirada a consciència i meticulosa cap a alguna cosa que apareixia per allí per casualitat o com a mínim callant com una puta, i no poques vegades es trobava a si mateix. I no va ser altre cosa la que va passar de viatge per Cuba, on ADD+ es va descobrir en la manera en que les dones cubanes s’inventen no se sap quines relacions a partir d’una mirada perpetrada amb un aire entre libidinós i bavós amb un posat d’ulls guenyos i frenètics a l’intentar abraçar golafrement el bombollar de formes corporals.
D’aquesta manera, i com qui no vol la cosa, encara que se l’hagi guanyat a pols, un es troba amb un projecte de vida sense tu a sobre de la taula, i que reclama la seva existència a cop d’estilogràfica en conjunció amb bullir telefònic a discreció. La nostra, ADD+, dona a l’Havana. Me dijiste que nos íbamos a ir conociendo. Soy muy sincera y me gustan las cosas claras. Yo soy una señorita de mi casa.
Fins hi tot pretén que cuinis.