[No 5B. HABANERA CONCERTANTE]

JULIÁN
¿Dónde vas con mantón de Manila?
¿Dónde vas con vestido chiné?

SUSANA
A lucirme y a ver la verbena,
y a meterme en la cama después.

JULIÁN
¿Y por qué no has venido conmigo
cuando tanto te lo supliqué?

SUSANA
Porque voy a gastarme en botica
lo que me has hecho tú padecer.

JULIÁN
¿Y quién es ese chico tan guapo
con quien luego la vais a correr?

SUSANA
Un sujeto que tiene vergüenza,
pundonor y lo que hay que tener.

JULIÁN
¿Y si a mí no me diera la gana
de que fueras del brazo con él?

SUSANA
Pues me iría con él de verbena
y a los toros de Carabanchel.

JULIÁN
Si, ¡eh! Pues eso ahora mismo
lo vamos a ver.

(Se lanza sobre Hilarión para pegarle;
y ellas le sujetan y gritan.)

Mantón de Manila, a lucirse y a ver la verbena

¿Dónde vas con mantón de Manila? I ara… La del Mantón de Manila, que és obviament el mantó o mocador de Manila, és també la història d’un viatge d’anada i tornada que ara arriba al ritme d’una havanera assarsueladíssima. ¿Dónde vas con vestido chiné? Perquè… el Mantón de Manila és la història d’un viatge i també és la història de com cultures molt distants en el temps i en el espai poden comunicar-se i intercanviar característiques. Mantón de Manila anuncia una sorprenent relació entre la tradició xinesa més immemorial i un dels més castissos complements del vestir espanyol. Durant el segle XVI els comerciants espanyols a Manila queden fascinats pels mocadors de seda, que havien arribat fins allà portats pels comerciants xinesos, i els porten cap a Espanya, seguin la ruta Filipines-Sevilla, via Acapulco. A partir d’aquell moment aquestes peces, originàriament xineses, passarien a ser conegudes mundialment com els mantons espanyols o mantons de Manila. El món capgirat i del revés, perfectament hibridat i evolucionat… A partir de llavors els motius florals creixen en dimensió i s’adapten a la flora autòctona ibèrica amb roses, clavells, lliris, gira-sols… i lotus, sense perdre mai un aire oriental que li va donar, dóna i donarà aquest exotisme que està a la base del seu èxit. Perquè, al cap i a la fi, aquest mantón de Manila vol anar també a l’Exposició Universal de Xangai 2010 A lucirse y a ver la verbena, i previsiblement no a  meterse en la cama después.

La Seda. Teixit, construcció i estratègies post-expo
Aquest periple que es va iniciar amb una tecnologia antiquíssima que sense destruir-los extreu els fils dels capolls elaborats pels cucs de seda, s’actualitza ara en un teixit modular, prefabricable, sistemàtic i acoblable. La superfície, que és estructura, es construeix a partir d’hendecaedres que tessel·len l’espai. Una sèrie de peces iguals, construïdes a partir de barres metàl·liques de secció reduïda, configuren la superfície estructural de l’edifici, murs, forjats i suports. Panells d’alumini i vidre per la seva cara exterior formen la plementeria dels hendecaedres, mostrant el teixit estructural a l’interior de l’edifici. El resultat és una superfície que en la seva cara exterior recull el sensual moviment d’un mocador, mantó, de Manila, sobre les espatlles d’una dona sevillana graciosament guarnida, cristal·litzant en una textura que per abrupta vibra en la seva manera de reflectir la llum.
El sistema constructiu és prefabricat i les peces són acoblades en obra, tècnica que permet un control i velocitat d’execució molt alt alhora que possibilita el desmuntatge net de l’edifici al finalitzar l’esdeveniment. Gràcies a la versatilitat del sistema, es proposa una estratègia de reutilització dels hendecaedres, una vegada conclosa l’exposició, per a la construcció d’elements urbans que serien situats a tot el territori espanyol a manera de recordatori de l’exposició. Ja sigui una figura en una rotonda, una parada d’autobús, una oficina de turisme, un poliesportiu…

Exposició Universal de Xangai 2010. Funcionament
L’edifici proposat s’aixeca del terra, alliberant espai i projectant una gran ombra sobre una plaça de lliure accés i les peces de programa més públiques i dinàmiques. Unes generoses escales mecàniques recullen el visitant per a traslladar-lo al nivell superior, a un gran atri transversal des del que es domina el riu. A través de l’atri s’accedeix a tres grans àrees. A un costat tres de les sales d’exposicions, una quarta s’ubica en planta baixa per a permetre un possible recorregut continu a traves de totes quatre sales, anant de l’interior a l’exterior i viceversa. A l’altre costat, les peces del programa més menudes, oficines, magatzems, lavabos, vestidors… i des d’un tercer costat es tornen a agafar les escales mecàniques per arribar al nivell superior, a un gran balcó sobre l’atri que fa les vegades de hall de les sales d’actes, de premsa i multiús. La sala d’actes pot afegir-se a la de premsa, formant llavors una gran sala exempta i envoltable entre els vibrants pilars de la coberta.