Emprenedors en expansió

Conference
Dia de l’Emprenedor
EMPRENEDORS EN EXPANSIÓ

(Spain)

EMPRENEDORS EN EXPANSIÓ

Les preguntes del dia de l’emprenyador: Quina cintura tens?

Breu descripció
Emprenedor? Emprenyador!
El canvi costa. Tot canvi, fins hi tot cap a bo i millor, emprenya. Per això els que tenim tendència, ves a saber per què, a proposar canvis el que fem en una primera impressió és emprenyar. I a ningú li agrada que l’emprenyin. En conclusió, el que nosaltres hem de tenir principalment és cintura, cintura per a fer aterrar el canvi sense que esquitxi massa. Sense cintura el canvi atropella i acaba no resultant. Una altra oportunitat perduda.

1.
Com va fer-se un lloc en aquest sector Xavier Claramunt i els seus arquitectes?
La nostra companyia va ser fundada amb el nom d’ADD+ a Barcelona l’any 1990. Des del 2001 es troba ubicada dins el complex de companyies d’arquitectura, imatge i disseny de la Fundació Palo Alto. Des del 2006 som L’EQUIP. A l’actualitat ningú es fa un lloc, és el constant moviment el que fa que tinguis una posició. No hi ha llocs fixos però sí caselles a les que anar saltant. És això que nosaltres sempre repetim : t’has de reinventar constantment.

2.
Multidisciplinari? Arquitectura i disseny d’interiors, disseny industrial i joies?
A L’EQUIP treballem simultàniament en tres línies. La pràctica de l’Arquitectura i el Disseny d’Interiors dóna el coneixement espacial necessari, el Disseny Industrial ens permet estar sempre en contacte amb industrials comprovant la viabilitat dels projectes i desenvolupant paral·lelament tècniques innovadores. La joieria ens acosta al coneixement dels materials per a la seva correcta manipulació i ús adequat. Però el que explica millor aquest estar a tants llocs a la vegada és la nostra estratègia de LAB i AGÈNCIA.
LAB i AGÈNCIA. Tenir una empresa que en el seu 50 % no factura, no produeix res susceptible de ser venut, susceptible de generar algun ingrés econòmic… com a mínim de forma directa.
En el nostre àmbit, l’arquitectura i el disseny industrial, hi ha molta gent fent coses i fent-les molt bé. Era molt difícil sortir-se’n. El problema era i és que tothom treballa dins uns paràmetres molt similars. Necessitàvem trobar un punt diferent, i clar, això vol dir mirar en altres i moltes direccions. Així vam crear el LAB que és bàsicament un lloc on bastant de gent treballa en altres i moltes direccions. Una pista, que pot ser una paraula escoltada d’estrangis a un restaurant de menús, porta a una línia de treball. Aquesta pot durar un parell de dies, perquè no suggereix res. O pot anar creixent i acabar convertint-se en alguna cosa que té poc a veure amb l’inici.
Galactic Suite/ Catàleg d’edificis en alçada/…

3.
En els últims anys el discurs arquitectònic era: amb la demanda que hi ha es ven pràcticament tot, independentment del disseny que tingui. Amb la conjuntura actual, aquest discurs ha quedat obsolet? Davant de quina realitat es troben els despatxos d’arquitectes.
Bé, potser aquest era un discurs dominant en un cert tipus d’arquitectura. Però en el nostre àmbit ja et puc dir que això no era així. Nosaltres hem tingut que defensar molts projectes i convèncer el client de què era el que millor responia a les seves necessitats. Per a nosaltres és important convèncer.
CONVÈNCER. La capacitat de convèncer, que segurament es relaciona amb la capacitat de fer partícip a l’interlocutor d’allò que estàs proposant. No és tant que se senti atret pel teu projecte sinó convidar-lo a participar i suggerir-li que ell pot ser important.
Es fonamental que els projectes puguin ser compartits. Ningú, i molt menys en el nostre àmbit, en aquest petit país d’enveges i mandrosos, puguin tirar endavant un projecte sol. Segurament això pot arribar a ser bo. Tots els que ens poden ajudar han de veure-hi també possibilitats per a ells en els nostres projectes, i com que potser no sabem quines poden ser les ajudes que podríem arribar a necessitar ens hem de mantenir oberts. L’emprenedor ha de ser un gran amfitrió que està construint la gran casa on rebre a molts altres.
Chic&Basic Born/ Hospes Palma/ Hotusa Arc de Triomf/…

Però sí, ara el moviment està al ralentí, però és sobretot per als projectes d’habitatge col·lectiu privats. No és un camp en el que tinguem una veu autoritzada. No ens hi hem mogut massa, per a no dir gens.

4.
Quines estratègies fa servir Xavier Claramunt per fer front a aquesta nova realitat?
Per a evitar les frenades de certes línies és bo estar a molts llocs alhora, ajuda a que no siguis fàcil d’enganxar. Una altra estratègia és tenir projectes agosarats, de llarg termini, que s’escapen de la dinàmica d’encàrrec-treball, o que fins hi tot surten de l’àmbit estricte de l’arquitectura.
Però sobretot és tenir energia.

ENERGIA. Emprenedor és algú que té energia que va consumint però amb estratègies per a recuperar-la al llarg de qualsevol procés.
Recomanem practicar molt amb aquell joguet en forma d’anell de fusta o plàstic que fomenta més que res l’activitat física però que pot servir com a metàfora: el hula-hoop. L’emprenyador ha de poder fer ballar el hula-hoop. I què vol dir això? Vol dir tenir cintura. I què deu voler dir tenir cintura? Doncs vol dir moltes coses, i cadascú ha de trobar la seva. Es tracta de no oposar-se a les forces superiors sinó d’utilitzar-les, com aquests velers de nova generació que tenen un aparell que el que persegueix és transmetre constantment les forces, que estiguin en moviment, i que no hi hagi res pensat per a oposar-se a elles. És com tenir un penell que gira i gira, però hem de saber mantenir el rumb aprofitant tota aquesta energia de gir. Algú ha entès la metàfora? Balla el hula-hoop!
Arc del Teatre/…

5.
Una prioritat dels arquitectes i dissenyadors és tenir projecció internacional, que els seus dissenys es reconeguin arreu del món. Xavier Claramunt ho ha fet amb projectes tan mediàtics com Galactic Suite. Quines claus pot donar per a que els arquitectes i dissenyadors catalans guanyin aquest reconeixement internacional?
Que no tinguin complexos i siguin tossuts. Que defensin el que creuen davant de qui sigui i vagin a trucar les portes que creguin que són les adequades. I si no els fan cas, no passa res, no devia de ser la porta adequada. Insistir. No tenir por al ridícul. El reconeixement internacional no és un objectiu, és el resultat d’una actitud.

6.
Quins són els punts forts i els febles d’aquest sector a Catalunya avui dia? Quins problemes pot plantejar el futur?
El punt feble dels despatxos d’arquitectura a Catalunya és no ja l’absoluta manca de professionalització sinó el poc interès que hi ha en professionalitzar les feines d’arquitecte. El treball arquitectònic pot tenir qualitat però la bastida empresarial que li hauria de donar la solvència professional és d’un precari que fa plorar. Però en la majoria dels casos ni tan sols el treball arquitectònic és de qualitat. Diguem que l’arquitectura a Catalunya té un bon lobby mediàtic i un col·legi edulcorant que fa que no surtin veritables veus crítiques que puguin tenir continuïtat i ser efectives. De moment el gremi sobreviu perquè la normativa vigent obliga a l’aparició d’un arquitecte que firmi els projectes. Algú creu que la societat és conscient de la necessitat dels arquitectes? Algú a comparat el nombre d’arquitectes que hi ha a Barcelona amb el nombre d’arquitectes que hi ha al Regne Unit o França, sí països, no ciutats? Algú s’ha preguntat perquè la majoria d’arquitectes que surten de les escoles fan de delineants mal pagats i sense contracte? De fet molta gent s’ho ha preguntat, però s’han generat molt poques respostes.
El futur  passa per tenir el coratge de diferenciar clarament arquitectura de construcció, la societat, tots, hem de dir què volem. Perquè l’arquitectura té uns objectius que es relacionen amb l’experiència sensorial i intel·lectual de les persones, toca d’esquitllada l’art i persegueix que la vida sigui més plena. La construcció està relacionada amb la supervivència. Tota arquitectura passa per algun tipus de construcció, però la construcció no necessàriament ha de ser arquitectura. Si es juga interessadament amb els noms llavors es fàcil crear confusió i frustració, molta frustració.
Es pot arribar a construir amb criteris econòmics, però fer arquitectura amb criteris econòmics és difícil, perquè és un àmbit que estrictament hi té poc a veure. Per tant, com que l’economia és tant important a la nostra societat, i això no té per què canviar, de fet m’és igual, com a mínim sí que hauríem de dir a les coses pel seu nom. En el fons tornen a ser complexos que tenim. Fer diners no té per què ser dolent, però senyor, llavors faràs construcció. Si vols fer arquitectura els hauràs de tenir en compte, els diners, però mai podrà ser un objectiu.

7.
Què recomanaria als arquitectes i dissenyadors que vulguin crear un negoci en aquest sector?
PENSAR I FER. Emprenedor és qui pensa i fa. Independentment de la magnitud de l’empresa: l’emprenedor també té l’actitud adequada quan fa el llit.
Emprenedors?
Hi ha una etimologia, certa o no, però suggestiva, que diu que emprenedor, paraula que ve del francès entrepreneur, va aparèixer a principis del segle XVI per a designar als aventurers que viatjaven al Nou Món a la cerca d’oportunitats sense saber molt bé què hi anaven a gratar allà. A principis del segle XVIII els francesos van estendre el significat als constructors de ponts, camins i, aquesta si que és bona, als arquitectes! El sentit econòmic va ser definit per primera vegada el 1755 per Richard Cantillon com el procés amb el que un s’enfrontava a la incertesa. Wikipedia dixit!

Però el que és important és l’ACTITUD.

ACTITUD. Actitud és una paraula clau. Actitud és tenir una disposició personal a fer amb entusiasme i amb un absolut menyspreu pel ridícul. Hem de ser molt més americans i menys europeus. Segurament amb una certa dosi d’innocència, que sempre ve associada amb la capacitat que l’entusiasme té de veure allà on no n’hi ha. Dóna’m actitud i mouré el món.
Emprenyador!
Has de ser conscient de que la teva feina porta associat el fet d’emprenyar. Ets un emprenyador que obliga a que altres aixequin els seus sedentaris culs de les cadires que estan escalfant.

ALGÚ HA DE CREURE EN TU. Sol no és pot fer res. En el nostre cas, la seqüència de confiança va començar amb un pare, el meu pare, va continuar amb la Caixa d’Arquitectes i ara es basa en la pròpia empresa, en el 50 % que sí factura.
Risc?
Canvi, incertesa i sovint risc. Termes tradicionalment relacionats amb els emprenedors. Però tot és més fàcil. De fet els emprenedors no són tipets als que els agradi el risc. Els emprenedors són gent espavilada que vol treure algun profit del que tenen al voltant i reorganitzen i reajusten el que veuen de manera que se’n surti algun profit, algun valor. No necessàriament han de ser peles. I és el mateix amb els que ens ajuden, tot i que al principi sempre hi ha d’haver molta fe, perquè quasi bé ningú apareix amb un pa de quilo a sota del braç. De fet els que neixen amb un pa de quilo a sota del braç se’l mengen abans de saber per a què pot servir allò.
I clar, aquesta fe només la pot tenir el teu pare o l’equivalent.

Bany de la mare/ Concurs Caixa Arquitectes/ Ser el teu propi client: UNA,… /…

Els diners no són un problema: BENEFICI? ENDEUTAMENT! No està clar quina cosa és el benefici. Les empreses avancen, la gent cobra un sou, i sovint hi ha endeutament. L’endeutament és dolent per al benefici però no sembla que sigui nociu per a l’empresa, fins hi tot m’atreviria a dir que és positiu.
Espavilat!
Sí hi ha gent que diu que l’emprenedor és l’espavilat que veu una oportunitat i organitza els recursos per a posar-la en marxa o treure’n profit.

Si estàs a la ruïna: compra pisos!/…