Des de l’autopista veiem una altra vegada brillar alguna cosa a l’entrada de Sabadell. ¿Papa, què’s allò? Una mica tapat per les biones de protecció de la via per on circulem, tant si anem com si venim, allà queda aquella cosa que ens crida l’atenció… Fins que un dia entrem a Sabadell. Una gran cua de cotxes avança lentament, amb els ocupants entretenint l’espera i el pausat moviment amb mirades a costat i costat, com buscant descuidadament alguna cosa. Tot una mica a la manera d’una marca d’entrada a la ciutat. El so de la velocitat dels vehicles de l’autopista ens recorda allà d’on venin i visible des de la carretera, una gran façana d’una espècie de pesada gelosia metà l·lica ens amaga alguna cosa que s’entreveu.
De tant en tant, i quan el Sol ja ha caigut i els fars d’un cotxe encerten la façana darrera d’aquesta gelosia, es disparen mil i una puntes de llum.
La intervenció es troba a la ciutat de Sabadell, centre industrial tèxtil a les rodalies de Barcelona. Concretament s’ubica a un polÃgon industrial a l’entrada sur de la ciutat, a la vista dels conductors que circulen per l’autovia Barcelona-Terrassa i al costat de l’aeròdrom. Es tracta de l’últim solar que quedaba en una illa edificada amb construccions entre mitjeres i ordenades de cara al vial, definida pels carrers Bernat Metge i Joan Costa i Deu, d’una superfÃcie aproximada de 4.120 m2 i amb 120 m de façana als dos carrers.
Ens trobem amb una parcel·la mig construïda i parcialment ocupada per tres naus d’estructura metà l·lica, una d’elles de crugia d’amplada major, i s’ha de construir un concessionari de vehicles de gama alta.
Primer COMPLETEM, i la decisió implica girar-se per posar-se de cara a la vista dels conductors. Hi ha dues zones d’expansió: la continuació longitudinal de les tres naus existents i la construcció de mitja nau a un dels costats fins arribar al lÃmit de carrer. En la primera zona es continua amb la tipologia de coberta a dues aigües però es practiquen una sèrie de perversions a la nova teulada per a permetre l’entrada de llum natural a l’interior. Es segueixen dos mecanismes: quan es vol guanyar alçada per a l’espai immediatament inferior es continua el pendent ascendent fins a l’alçada necessà ria i llavors es completa l’altre vessant de forma simètrica. Apareix un punt d’alçada major. El segon mecanisme construeix una mitja coberta plana que obre el cami a la llum, que entra lliscant pel ventre de l’altra meitat que sà conserva el pendent original. Apareix llavors un punt d’alçada menor. L’alternança en diagonal del pendent amb el pla fa que es mantingui la unitat del tancament, on les parts d’alçada menor i les més altes es veuen com unes anècdotes rÃtmiques. Les encavallades metà l·liques que continuen les naus serà n soportades per dos pòrtics de formigó en la seva part central i per pilars metà l·lics en els seus extrems.
A la segona zona, una estructura metà l·lica suporta una coberta de pendent ascendent amb punt mà xim a la lÃnia corba que recull la façana. És l’espai d’exposició dels vehicles, on jà sseres metà l·liques salven tota la llum que va d’una filera de pilars metà l·lics fins a l’estructura contÃnua i autoportant de la façana.
Després DISTRIBUÃM, i es construeix dins les naus originà ries un nou nivell amb un forjat de formigó sobre una estructura de pilars de formigó paral·lela a la metà l·lica existent. L’alçada ve marcada per les necessitats de les activitats dudes a terme a la planta baixa. La manipulació final d’aquest espai busca el confort que es podria esperar d’un ambient familiar. Un saló dins un gran espai. Un cotxe suaument aturat sobre la catifa de casa.
En tercer lloc COMUNIQUEM, que significa la tornada als moviments inicials. Es tracta de conformar una façana que converteixi l’edifici en un anunci de sà mateix, ¿Papa, què és allò? S’aixeca una estructura metà l·lica per a rebre dues envoltants. Una, més externa i no estanca, és fabricada amb planxes mecanitzades d’acer inoxidable col·locades longitudinalment, paral·leles als carrers i carretera. La pista per a interpretar la forma la donen les biones de protecció de l’autopista, des d’on es té una visió privilegiada de l’edifici. Aquesta cortina d’ones es plega en certs punts per a marcar els accessos a l’interior i deixar a la vista les zones d’exhibició dels cotxes. La relació d’escala entre les parts obertes, vidriades, i la cortina d’ones, insinua dues distà ncies per mirar l’edifici: una des de l’autopista i carretera, en moviment, i una altra ja a pocs metres de l’edifici, està tica i a peu pla. El terme mig és terra de ningú, o ets lluny llegint una pancarta publicità ria, o ets davant els cotxes exposats, a punt d’entrar.
L’envoltant que dóna l’estanquitat es construeix amb plaques de fibrociment. Unes petites insercions de bandes fosforescents a aquesta segona pell provocaran que tot l’edifici reaccioni als fars dels cotxes que accedeixen a la ciutat sortint de l’autovia. D’aquesta manera tant durant el dia com a la nit l’edifici té un paper protagonista en el paisatge dels conductors que arriven a Sabadell.
¡Huy! ¿Papa, qu’ha sigut això?