Homs el Born

TE03016FH-14-EQUIP.jpg

El Born és a una part de la ciutat amb carrers estrets, l’únic espai que la densitat del casc antic deixa lliure per al moviment de les persones. Una estructura d’origen medieval, allí mateix on tenien lloc els tornejos entre cavallers que li donen nom i on més tard es va establir, obrint una gran plaça, un mercat cobert. Però la manera de vendre al carrer és diferent, és més la paradeta, el mercadillo, el top manta, la parada al mig de l’anar i venir de la gent, és una venda ambulant que es val del sòl per a exposar les mercaderies. Estem a la zona més activa, amb carrerons imprevisibles, estrets i de difícil accés per a la llum del Sol. De l’antic mercat central s’ha passat a la proliferació de comerços encarats al carrer.
Totes aquestes pistes ens van portar a l’obertura d’una espècie de nou carrer, espai per al moviment de les persones, una drecera amb mercat, un lloc per al comerç. L’acte de la venda es realitza en aquesta botiga que és pas entre dos carrers, un passatge marcat per unes grans lletres lluminoses que són les que donen la identitat i, una vegada a l’interior, estableixen i ordenen l’espai de l’intercanvi, del mercadeig.
L’actuació es va voler mínima. S’augmenten els forats de les façanes als carrers d’Esparteria i del Bonaire, comunicant-les i deixant que fins hi tot amb la botiga tancada es puguin mirar d’un carrer a l’altre. L’estructura de bigueta metàl·lica i volta catalana del sostre es deixa al descobert, pintant-la de negre a l’igual que els pilars de fosa que estintolen l’espai. El paviment existent de formigó simplement es saneja, neteja d’obstacles, i s’estén sense solució de continuïtat sobre un dels murs laterals mitjançant un grafit continu de lletres de grans dimensions. L’altre lateral acull els serveis i un petit magatzem, aquí la pedra original del mur es deixa a la vista. D’aquesta manera es diferencia entre els dos laterals i s’accentua la continuïtat mur-grafit sobre el paviment.
Serà en aquest terra on la roba a la venda serà exposada sobre unes catifes de metall que formen part d’unes estructures tubulars que es poden distribuir amb llibertat. L’ordre per a la col·locació d’aquestes estructures el donaran unes grans lletres lluminoses que reivindiquen el seu protagonisme d’ombra sobre el terra per a sumar-se al grafit.
Cada una d’elles està construïda amb una estructura tubular d’acer recoberta lateralment per una xapa d’acer inoxidable amb les soldadures vistes, deixant les dos cares principals de cada lletra per a ser completades amb una planxa de metacrilat sobre la que s’aplica un vinil encunyat que li donarà l’acabat final.
Una de les lletres està muntada sobre rodes d’alta resistència per a poder ser transportada fins a la façana i treure el nas al carrer. Com caigudes d’un rètol lluminós de grans dimensions, mai vist, les lletres són un reclam a l’exterior a la vegada que il·luminació i ordenació de l’espai interior.