004.

Recuperar l’origen

Es mar, sa costa, els pins. L’illa de Mallorca i la seva configuració originària. Si l’home no té el poder absolut ha de manegar-se dialogant amb la natura. Però quan s’arriba a un grau de control reduït a l’ordeno i mano, tant del gust de l’home actual, no acostumen a sorgir relacions memorables. L’home cada vegada s’escarrassa menys a escoltar el que l’envolta, no ho acostuma a trobar necessari.

A les diferents estratègies que s’han seguit a l’Hotel Maricel per reformar primer, i ampliar-lo ara, s’ha intentat recuperar situacions naturals originàries memorables. Recuperar EL MAR. Recuperar EL BOSC.

Recuperar el mar

L’Hotel Maricel es va construir el 1948, dins de la primera sèrie d’hotels especialment dirigits als ‘turistes’. A partir de la seva situació privilegiada, l’edifici original s’acostava al mar extenent terrasses a la manera de grans graons. Aquest anar baixant va provocar que a l’edifici li creixessin els baixos i apareguessin estances semienterrades que miren al mar, perforacions postroglodítiques que ens remeten a les baumes i a les coves mediterrànies. Però no deixava de ser una construcció que s’establia enfrontada al mar amb la seva avantguarda de terrasses i cortina d’arcades.

A la primera actuació de reforma es va voler recuperar una relació més natural amb el mar… Entres a l’hotel i te n’adones que ets davant una succesió de bambolines, escenografia de portes esmunyedisses i parets a portell que s’aparten rítmicament per a que entri el mar. La nova distribució tamisa la llum del sol i el reflex del mar, iniciant un recorregut d’intensitat creixent que aprofitant les terrasses exteriors i girant la piscina vol recuperar la referència dentada de la costa rocosa. RECUPERAR EL MAR per a que tot l’edifici s’hi amari.

Recuperar el bosc

L’ampliació està dirigida a annexionar dos solars situats front a l’edifici original, a l’altre costat del carrer i per tant en segona línea de costa. Aquesta ampliació vol reforçar la importància de l’edifici original com a porta d’entrada noble i establir una forma d’accedir a les noves àrees que recuperi la referència al bosc i sigui capaç de generar un context alternatiu al que envolta aquesta nova àrea. La situació vol flirteig i es reinterpreta la connexió com una vall que s’obre pas entre marjades buscant els solars a annexionar. Murs de pedra seca negocien amb les terres l’espai a ocupar. A vegades es tanca el tracte simplement amb talussos, d’altres, de la mateixa manera que l’edifici original buscava el mar amb graons solàrium, aquesta vall s’aterrassa amb marjades que ens condueixen fins perdre de vista tot el que ens envolta, ja no som a un ambient urbà, estem enmig d’arbres i cel. RECUPERAR EL BOSC que creix a un torrent inventat que ens porta en direcció inversa al mar, un recorregut informal, un fragment de meandre d’un riu de vegetació que forada les parets allà on gira, baumant la terra. A través d’aquestes erosions de la topografia accedim als nous edificis que s’enfilen en talaies disfressades d’habitacions des d’on avistar el mar. Seguint la dinámina dels murs de pedra seca, que formen les marjades i aixequen les noves construccions, recreem un bosc de pins i tornem a veure el mar que ens donava la benvinguda a l’edifici original. La pròpia illa. 

MO-PA-004-01.jpg